32 126
edicions
Canvis
sense resum d'edició
A finals de la década de [[1980]] i principis de la de [[1990]], el Partit Popular Català va travessar una profunda crisis pel choc de dos tendències: una, més decidida a enfrontar-se al govern de [[Jordi Pujol]] liderada per Vidal‑Quadras, i una atra, més moderada liderada per [[Jorge Fernández Díaz]]. Finalment, en novembre de [[1990]], l'eixecutiva dirigida per este últim fon substituïda per la direcció nacional per una gestora encapçalada per Vidal‑Quadras en Barcelona (quí tenia el respal de [[José María Aznar]]) i en giner de [[1991]] lo mateix va ocórrer en l'eixecutiva regional, que fon rellevada per una gestora dirigida per Josep Curto, per lo que l'ala dura del PP regional es feya en el control de partit.
A finals de la década de [[1980]] i principis de la de [[1990]], el Partit Popular Català va travessar una profunda crisis pel choc de dos tendències: una, més decidida a enfrontar-se al govern de [[Jordi Pujol]] liderada per Vidal‑Quadras, i una atra, més moderada liderada per [[Jorge Fernández Díaz]]. Finalment, en novembre de [[1990]], l'eixecutiva dirigida per este últim fon substituïda per la direcció nacional per una gestora encapçalada per Vidal‑Quadras en Barcelona (quí tenia el respal de [[José María Aznar]]) i en giner de [[1991]] lo mateix va ocórrer en l'eixecutiva regional, que fon rellevada per una gestora dirigida per Josep Curto, per lo que l'ala dura del PP regional es feya en el control de partit.
Aixina, l'1 de decembre de [[1991]], Vidal‑Quadras era nomenat president del Partit Popular de Barcelona (1991-1993) i Partit Popular de Catalunya (1991-1996) substituint a Jorge Fernández Díaz, obtenint poc més de la mitat del respal dels compromissaris, reflectint-se les tensions i divisió en el partit. També fon regidor en l'Ajuntament de Barcelona des de 1991 fins a [[1995]], i diputat del [[Parlament de Catalunya]] entre [[1988]] i [[1996]]. Durant eixos anys liderà una dura oposició als governs nacionalistes de [[CiU]], sent el candidat a la presidència de la Generalitat en els comicis autonòmics de [[1992]] i de [[1995]]; en eixos últims conseguí el millor resultat del partit en número de vots fins al moment, aplegant als 17 diputats. Dit resultat fon superat, en número d'escans que no de vots, per [[Alicia Sánchez-Camacho]] en les eleccions al Parlament de Catalunya de [[2010]] a on va conseguir 18 escans. Des de febrer de [[199]]3 és vocal del Comité Eixecutiu Nacional del [[Partit Popular]]; també fon Senador per designació autonòmica entre [[1995]] i [[1999]].
(Secció per completar)
(Secció per completar)