32 117
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Aixina, l'[[1 de decembre]] de 1991, Vidal‑Quadras era nomenat president del Partit Popular de Barcelona (1991-[[1993]]) i Partit Popular de Catalunya (1991-[[1996]]) substituint a Jorge Fernández Díaz, obtenint poc més de la mitat del respal dels compromissaris, reflectint-se les tensions i divisió en el partit. També fon regidor en l'Ajuntament de Barcelona des de 1991 fins a [[1995]], i diputat del [[Parlament de Catalunya]] entre [[1988]] i [[1996]]. Durant eixos anys liderà una dura oposició als governs nacionalistes de [[CiU]], sent el candidat a la presidència de la Generalitat en els comicis autonòmics de [[1992]] i de [[1995]]; en eixos últims conseguí el millor resultat del partit en número de vots fins al moment, aplegant als 17 diputats. Dit resultat fon superat, en número d'escans que no de vots, per [[Alicia Sánchez-Camacho]] en les eleccions al Parlament de Catalunya de [[2010]] a on va conseguir 18 escans. Des de [[febrer]] de [[1993]] és vocal del Comité Eixecutiu Nacional del [[Partit Popular]]; també fon Senador per designació autonòmica entre els anys [[1995]] i [[1999]].
Aixina, l'[[1 de decembre]] de 1991, Vidal‑Quadras era nomenat president del Partit Popular de Barcelona (1991-[[1993]]) i Partit Popular de Catalunya (1991-[[1996]]) substituint a Jorge Fernández Díaz, obtenint poc més de la mitat del respal dels compromissaris, reflectint-se les tensions i divisió en el partit. També fon regidor en l'Ajuntament de Barcelona des de 1991 fins a [[1995]], i diputat del [[Parlament de Catalunya]] entre [[1988]] i [[1996]]. Durant eixos anys liderà una dura oposició als governs nacionalistes de [[CiU]], sent el candidat a la presidència de la Generalitat en els comicis autonòmics de [[1992]] i de [[1995]]; en eixos últims conseguí el millor resultat del partit en número de vots fins al moment, aplegant als 17 diputats. Dit resultat fon superat, en número d'escans que no de vots, per [[Alicia Sánchez-Camacho]] en les eleccions al Parlament de Catalunya de [[2010]] a on va conseguir 18 escans. Des de [[febrer]] de [[1993]] és vocal del Comité Eixecutiu Nacional del [[Partit Popular]]; també fon Senador per designació autonòmica entre els anys [[1995]] i [[1999]].
Despuix del nomenat [[Pacte del Majestic]] de [[1996]] entre el [[Partit Popular]] i [[Convergència i Unió]] que va dur a que [[José María Aznar]] a que fora investit president del Govern durant VI Llegislatura d'Espanya a canvi del respal dels populars en el Parlament (que arreplegava el desenroll de la finançació autonòmica ya iniciada en l'etapa socialista, la supressió del servici militar obligatori i el traspàs de competències), fon apartat de la presidència del Partit Popular de Catalunya, presentant la seua dimissió com a president com a mostra de la seua disconformitat en el pacte establit en els nacionalistes catalans, i en particular en el llavors president de la Generalitat catalana [[Jordi Pujol]].
=== Eurodiputat (1999-2014) ===
(Secció per completar)
(Secció per completar)