Diferència entre les revisions de "Bases de Manresa" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

Les '''Bases per a la Constitució Regional Catalana''', també nomenades ''Bases de Manresa'', són el document presentat com a proyecte per a una ponència de l'[[Unió Catalanista]] davant del consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assamblea en [[Manresa]] ([[Província de Barcelona|Barcelona]]) els dies [[25 de març|25]] i [[27 de març]] de [[1892]]. El president i el secretari de l'assamblea foren [[Lluís Domènech i Montaner]] i [[Enric Prat de la Riba]] respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fon presidida per [[Josep Torras i Bages]], bisbe de [[Vic]]. Les bases tenien certa inspiració en el model federal, encara que, en quant a l'autogovern, bevien de les antigues [[constitucions catalanes]] prèvies a [[1714]].

Les '''Bases per a la Constitució Regional Catalana''', també nomenades ''Bases de Manresa'', són el document presentat com a proyecte per a una ponència de l'[[Unió Catalanista]] davant del consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assamblea en [[Manresa]] ([[Província de Barcelona|Barcelona]]) els dies [[25 de març|25]] i [[27 de març]] de [[1892]].

Les Bases de Manresa suponen històricament el primer document oficial en el que es parla de l'idea expansionista de [[Països Catalans]] baix el terme romàntic o sinònim de la "Catalunya Gran".

El president i el secretari de l'assamblea foren [[Lluís Domènech i Montaner]] i [[Enric Prat de la Riba]] respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fon presidida per [[Josep Torras i Bages]], bisbe de [[Vic]]. Les bases tenien certa inspiració en el model federal, encara que, en quant a l'autogovern, bevien de les antigues [[constitucions catalanes]] prèvies a [[1714]].

El poder central estava organisat segons la separació de poders, mentres que el llegislatiu estaria compartit entre el rei i una assamblea regional, l'eixecutiu estaria format per cinc ministeris o secretaries, el poder judicial per la seua banda hauria de ser un tribunal suprem regional.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-Les '''Bases per a la Constitució Regional Catalana''', també nomenades ''Bases de Manresa'', són el document presentat com a proyecte per a una ponència de l'[[Unió Catalanista]] davant del consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assamblea en [[Manresa]] ([[Província de Barcelona|Barcelona]]) els dies [[25 de març|25]] i [[27 de març]] de [[1892]]. El president i el secretari de l'assamblea foren [[Lluís Domènech i Montaner]] i [[Enric Prat de la Riba]] respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fon presidida per [[Josep Torras i Bages]], bisbe de [[Vic]]. Les bases tenien certa inspiració en el model federal, encara que, en quant a l'autogovern, bevien de les antigues [[constitucions catalanes]] prèvies a [[1714]].
+Les '''Bases per a la Constitució Regional Catalana''', també nomenades ''Bases de Manresa'', són el document presentat com a proyecte per a una ponència de l'[[Unió Catalanista]] davant del consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assamblea en [[Manresa]] ([[Província de Barcelona|Barcelona]]) els dies [[25 de març|25]] i [[27 de març]] de [[1892]].
+Les Bases de Manresa suponen històricament el primer document oficial en el que es parla de l'idea expansionista de [[Països Catalans]] baix el terme romàntic o sinònim de la "Catalunya Gran".
+El president i el secretari de l'assamblea foren [[Lluís Domènech i Montaner]] i [[Enric Prat de la Riba]] respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fon presidida per [[Josep Torras i Bages]], bisbe de [[Vic]]. Les bases tenien certa inspiració en el model federal, encara que, en quant a l'autogovern, bevien de les antigues [[constitucions catalanes]] prèvies a [[1714]].
 El poder central estava organisat segons la separació de poders, mentres que el llegislatiu estaria compartit entre el rei i una assamblea regional, l'eixecutiu estaria format per cinc ministeris o secretaries, el poder judicial per la seua banda hauria de ser un tribunal suprem regional.