154 189
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Leodegrance havia servit a [[Uther Pendragón]], el pare biològic del [[rei Arturo]] i predecessor de l'época. Leodegrance es va encarregar de mantindre la [[Taula Redona]] a la mort d'Uther. Quan Ginebra es casa en Arturo, Leodegrance li dona la taula al jove rei com a regal de bodes. En la romançada posterior, Leodegrance és un dels pocs reis que accepten a Arturo com el seu senyor suprem. Per a açò, la seua terra és invadida pel rei rebel Rience, pero Arturo acodix en la seua ajuda i expulsa a l'enemic. Arturo es troba en Ginebra per primera volta durant esta excursió, i desenrollen un amor que eventualment resulta en el seu matrimoni fatídic.
Leodegrance havia servit a [[Uther Pendragón]], el pare biològic del [[rei Arturo]] i predecessor de l'época. Leodegrance es va encarregar de mantindre la [[Taula Redona]] a la mort d'Uther. Quan Ginebra es casa en Arturo, Leodegrance li dona la taula al jove rei com a regal de bodes. En la romançada posterior, Leodegrance és un dels pocs reis que accepten a Arturo com el seu senyor suprem. Per a açò, la seua terra és invadida pel rei rebel Rience, pero Arturo acodix en la seua ajuda i expulsa a l'enemic. Arturo es troba en Ginebra per primera volta durant esta excursió, i desenrollen un amor que eventualment resulta en el seu matrimoni fatídic.
Segons el Cicle Lancelot-Grail, Leodegrance va engendrar una segona filla fòra del matrimoni; també va cridar a este chiqueta Guinevere. La Falsa Guinevere més tart, convenientment, convenç a la cort d'Arturo de que ella és la seua verdadera esposa i que la seua germana és una impostora, lo que va obligar a la verdadera reina i el seu amant [[Lancelot]] a amagar-se en el seu amic [[Galehaut]]. Guinevere finalment retorna i recupera el seu tro.
Segons el Cicle Lancelot-Grail, Leodegrance va engendrar una segona filla fòra del matrimoni; també va cridar a este chiqueta Guinevere. La Falsa Guinevere més tart, convenientment, convenç a la cort d'Arturo de que ella és la seua verdadera esposa i que la seua germana és una impostora, lo que va obligar a la verdadera reina i el seu amant [[Lancelot]] a amagar-se en el seu amic [[Galehaut]]. Guinevere finalment retorna i recupera el seu tro.
En la mitologia galesa, el pare de Ginebrar (Guinevere) és el jagant Ogyruan/Ogyrvan o Gogyrfan, que es menciona en varis texts del mig galés.
En la mitologia galesa, el pare de Ginebrar (Guinevere) és el jagant Ogyruan/Ogyrvan o Gogyrfan, que es menciona en varis texts del mig galés.