Diferència entre les revisions de "Revolta (arquitectura)"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
== Tipos més coneguts de revoltes == | == Tipos més coneguts de revoltes == | ||
=== Revolta d'artiste === | === Revolta d'artiste === | ||
[[Image:revolta dartiste.png|thumb|right|300px|Revolta d'artiste]] | [[Image:revolta dartiste.png|thumb|right|300px|<center>Revolta d'artiste</center>]] | ||
És la formada per la intersecció de dos revoltes de canó iguals que se creuen perpendicularment. Se forma sobre la bas de dos arcs de mig punt. Les llínies d'interseció o artistes son arcs d'elipse qeu se creuen en el vértiç superior. | És la formada per la intersecció de dos revoltes de canó iguals que se creuen perpendicularment. Se forma sobre la bas de dos arcs de mig punt. Les llínies d'interseció o artistes son arcs d'elipse qeu se creuen en el vértiç superior. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
=== Revolta de canó === | === Revolta de canó === | ||
[[Image:revolta de cano.png|thumb|right|300px|Revolta de canó]] | [[Image:revolta de cano.png|thumb|right|300px|<center>Revolta de canó</center>]] | ||
Revolta de superfície semicilíndrica, originada geomètircament per una generatriu semicircular i una directriu recta. S'empleà per a cobrir espais llongitudinals, com les naus de les iglésies o els seus transeptes. Fon molt utilisada en la arquitectura romana i després en la prerromànica i romànica. | Revolta de superfície semicilíndrica, originada geomètircament per una generatriu semicircular i una directriu recta. S'empleà per a cobrir espais llongitudinals, com les naus de les iglésies o els seus transeptes. Fon molt utilisada en la arquitectura romana i després en la prerromànica i romànica. | ||
Quan els arcs de mig punt evolucionaren estilisticament cap a arcs apuntats, les revoltes de canó també seguiren la mateixa tendència, eper això les n'hi ha aiximateix de caràcter apuntat i ogival. | |||
La revolta de canó de la qual la seua directriu no és recta sino circular se denomina revolta anular; s'utilisà per a cobrir giroles o deambulatoris. | La revolta de canó de la qual la seua directriu no és recta sino circular se denomina revolta anular; s'utilisà per a cobrir giroles o deambulatoris. | ||
=== Revolta de creueria o nervada === | === Revolta de creueria o nervada === | ||
[[Image:revotla de creueria.jpg|thumb|right|300px|Revolta de creueria]] | [[Image:revotla de creueria.jpg|thumb|right|300px|<center>Revolta de creueria</center>]] | ||
És una revolta formada per una série d'arcs o nervis en funció estructural. Els espais que s'originen entre ells constituixen els plements, una espècie de lloses curves de pedra que tenen una funció secundària, de farcit. | És una revolta formada per una série d'arcs o nervis en funció estructural. Els espais que s'originen entre ells constituixen els plements, una espècie de lloses curves de pedra que tenen una funció secundària, de farcit. | ||
La forma i disposicó dels nervis pot ser molt variada i complexa, aplegant en el gòtic tardà a complexos disenys geomètrics. | La forma i disposicó dels nervis pot ser molt variada i complexa, aplegant en el gòtic tardà a complexos disenys geomètrics. | ||
Dins d'esta varietat està la revolta angevina, molt utilisada en Angers ([[França]]), duta a Espanya pels artistes i arquitectes de la reina Leonor, esposa d'Alfonso VIII de Castella, que la implantàren en el Monasteri de Santa Maria la Real de Las Huelgas (Burgos). És de planta rectangular i conserva la estructura abombada. Els nervis són prou primets i la seua plementeria és despeçada. | Dins d'esta varietat està la revolta angevina, molt utilisada en Angers ([[França]]), duta a Espanya pels artistes i arquitectes de la reina Leonor, esposa d'[[Alfonso VIII]] de Castella, que la implantàren en el Monasteri de Santa Maria la Real de Las Huelgas ([[Burgos]]). És de planta rectangular i conserva la estructura abombada. Els nervis són prou primets i la seua plementeria és despeçada. | ||
=== Revolta encamonada === | === Revolta encamonada === | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
És la formada per un casquet semiesfèric que sol descansar sobre un mur circular o sobre pilars diposats formant un círcul. La seua denominació habitual és: cúpula. | És la formada per un casquet semiesfèric que sol descansar sobre un mur circular o sobre pilars diposats formant un círcul. La seua denominació habitual és: cúpula. | ||
En l'Antiga Roma s'empleà la cúpula, sent bon eixemple d'allò el [[El Panteó|Panteó]] del emperador [[Emperador Adrià|Adrià]]. S'utilisà profúsament durant el Renaiximent i el Barroc; al primer d'estos periodos perteneix la jagant cúpula de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. | En l'Antiga [[Romans|Roma]] s'empleà la cúpula, sent bon eixemple d'allò el [[El Panteó|Panteó]] del emperador [[Emperador Adrià|Adrià]]. S'utilisà profúsament durant el Renaiximent i el [[Barroc]]; al primer d'estos periodos perteneix la jagant cúpula de la [[Basílica de Sant Pere]] del [[Vaticà]]. | ||
=== Revolta de forn === | === Revolta de forn === | ||