31 925
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 54:
Llínea 54: + +
→Cites
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|El pare [[Joan Costa i Català|Costa]], aporta les proves històriques de l'existència del sant valencià ([[Sant Pere Pasqual]]) i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el 'Libre dels feyts d'armes de Catalunya' o les 'Trobes' de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l'obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d'un romanç llatí que va prenent forma de [[llengua valenciana]].|''[[Bíblia Parva]]''. Introducció i transcripció de Joan Costa i Català. (Ed. Lo Rat Penat, Valéncia, 1998). Citat per Paco Tarazona Santabalbina}}
{{Cita|Les circumstàncies actuals nos duen a dos partits estatals, la conducta dels quals ha segut ya descrita; atres dos, EUPV i Compromís que pequen de la mateixa catalanofília i que, especialment el segon, oblida la seua virulenta lluita contra la corrupció quan la mateixa afecta al seu soci en les llistes europees, CIU; i un tercer, UPyD, d'una clara i emergent castellanofília. Davant d'estes opcions, es fa més necessària que mai una nova veu pròpia que defenga la valencianitat des d'una estricta òptica valenciana equidistant de les dos polaritats nomenades. Valéncia serà valenciana o no serà i eixe ser depén única i exclusivament de la societat valenciana de la que formem part. Nostre és el repte.|'La valencianitat dels valencians', per Francesc J. Tarazona (Revista de la [[Convencio Valencianista]], extra 9 d'Octubre de 2013, Pàg.3)}}
{{Cita|Les circumstàncies actuals nos duen a dos partits estatals, la conducta dels quals ha segut ya descrita; atres dos, EUPV i Compromís que pequen de la mateixa catalanofília i que, especialment el segon, oblida la seua virulenta lluita contra la corrupció quan la mateixa afecta al seu soci en les llistes europees, CIU; i un tercer, UPyD, d'una clara i emergent castellanofília. Davant d'estes opcions, es fa més necessària que mai una nova veu pròpia que defenga la valencianitat des d'una estricta òptica valenciana equidistant de les dos polaritats nomenades. Valéncia serà valenciana o no serà i eixe ser depén única i exclusivament de la societat valenciana de la que formem part. Nostre és el repte.|'La valencianitat dels valencians', per Francesc J. Tarazona (Revista de la [[Convencio Valencianista]], extra 9 d'Octubre de 2013, Pàg.3)}}