Diferència entre les revisions de "Frédéric Mistral"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Biografía == | == Biografía == | ||
Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de la independència de la [[Provença]] i del [[Idioma provençal|provençal]] o "llengua dels trovadors", primera llengua lliterària d'Europa , puix fon cultivada pels [[trovadors]] en França, Itàlia i Espanya, ans que el francés, l'italià, el valencià, o el castellà. | Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de la independència de la [[Provença]] i del [[Idioma provençal|provençal]] o "llengua dels trovadors", primera llengua lliterària d'[[Europa]] , puix fon cultivada pels [[trovadors]] en [[França]], [[Itàlia]] i [[Espanya]], ans que el [[francés]], l'[[italià]], el [[valencià]], o el [[castellà]]. | ||
=== ''Félibrige'' === | === ''Félibrige'' === | ||
Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la | Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la [[llengua occitana]], aixina com un eixemple a seguir per als renaixentistes del valencià (com [[Teodor Llorente]]), del mallorquí (com Marià Aguiló), i del català (com Víctor Balaguer). En concret, Mistral i Roumanille crearen el moviment del ''[[Félibrige]]'', que promovía la llengua occitana en l'ajuda d'[[Alphonse de Lamartine]]. Este moviment de ''felibres'', de fet, acollí a Víctor Balaguer i atres poetes catalans expulsats de [[Espanya]] per [[Isabel II]], puix en aquella època eren panoccitanistes. | ||
A través de sa obra, Mistral renovà la llengua provençal, i en especial la poesía èpica provençal, fins portar-la ad un nivell de calitat lliterària comparable al que tingué durant l'Edat Mija. A banda d'escriure poesía, redactà un diccionari i texts de cançons. | A través de sa obra, Mistral renovà la llengua provençal, i en especial la poesía èpica provençal, fins portar-la ad un nivell de calitat lliterària comparable al que tingué durant l'Edat Mija. A banda d'escriure poesía, redactà un diccionari i texts de cançons. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
== Obres == | == Obres == | ||
* ''Mireio'' (Mireya) (1859) | * ''Mireio'' (Mireya) ([[1859]]) | ||
* ''Calendau'' (1867) | * ''Calendau'' ([[1867]]) | ||
* ''Lis isclo d’or'' (L'illa d'or) (1875) | * ''Lis isclo d’or'' (L'illa d'or) ([[1875]]) | ||
* ''Nerto'' (1884), relat | * ''Nerto'' ([[1884]]), relat | ||
* ''La reino Jano'' (La reina Joan) (1890), drama | * ''La reino Jano'' (La reina Joan) ([[1890]]), drama | ||
* ''Lou pouemo dou rose'' (1897) | * ''Lou pouemo dou rose'' ([[1897]]) | ||
* ''Moun espelido, Memori e Raconte'' (1906), memòries | * ''Moun espelido, Memori e Raconte'' ([[1906]]), memòries | ||
* ''Discours e dicho'' (1906) | * ''Discours e dicho'' (1906) | ||
* ''La genesi, traducho en prouvençau'' (1910) | * ''La genesi, traducho en prouvençau'' ([[1910]]) | ||
* ''Lis oulivado'' (1912) | * ''Lis oulivado'' ([[1912]]) | ||
* ''Lou tresor dou felibrige'' (1878-1886) | * ''Lou tresor dou felibrige'' ([[1878]]-[[1886]]) | ||
* ''Proso d’Armana'', obra pòstuma 1926-1927-1930 | * ''Proso d’Armana'', obra pòstuma [[1926]]-[[1927]]-[[1930]] | ||
{{successió| títul=[[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] | período=[[1904]]<ref>Premio ex-aequo.</ref>| predecessor=[[Bjørnstjerne Bjørnson]] | successor=[[Henryk Sienkiewicz]]}} | {{successió| títul=[[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] | período=[[1904]]<ref>Premio ex-aequo.</ref>| predecessor=[[Bjørnstjerne Bjørnson]] | successor=[[Henryk Sienkiewicz]]}} | ||