| Llínea 28: |
Llínea 28: |
| | Situada en els contraforts de la [[Serra Calderona]]. El seu clima és de tipo mediterràneu. La zona del terme no cultivada és molt boscosa, en abundància de vida salvage i una gran diversitat de vegetació autòctona mediterrànea. | | Situada en els contraforts de la [[Serra Calderona]]. El seu clima és de tipo mediterràneu. La zona del terme no cultivada és molt boscosa, en abundància de vida salvage i una gran diversitat de vegetació autòctona mediterrànea. |
| | | | |
| − | S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de la CV-35 i prenent després la CV-310, se pot accedir per l'AP 7(eixida de Massalfassar), pel bypass, pel camí de Moncà o per la pista d'Ademús i pel nort se pot accedir per Torres Torres, passant per Serra. | + | S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de la CV-35 i prenent després la CV-310, se pot accedir per l'AP 7(eixida de Massalfassar), pel bypass, pel camí de Moncà o per la pista d'Ademús i pel nort se pot accedir per [[Torres Torres]], passant per [[Serra]]. |
| | | | |
| | ===Localitats llimítrofs=== | | ===Localitats llimítrofs=== |
| Llínea 52: |
Llínea 52: |
| | | | |
| | ==Economia== | | ==Economia== |
| − | L'economia de Nàquera està basada principalment en la transformació de productes metàlics i en el sector de la fusta. També en l'agricultura en la qual destaquen entre els cultius de secà: [[olivera]]s, [[ameler]]s, [[vinye]]s i [[garrofere]]s i en la terres de regadius els [[taronger]]s. | + | L'economia de Nàquera està basada principalment en la transformació de productes metàlics i en el sector de la fusta. També en l'agricultura en la qual destaquen entre els cultius de secà: [[oliva|oliveres]], [[armelers]], [[raïm|vinyes]] i [[garrofa|garroferes]] i en la terres de regadius els [[taronja|tarongers]]. |
| | | | |
| | Pero principalment tota el seu economia se basa en el gran turisme que rep la població (a l'estiu es triplica la població Aprox. 12000 Hab.). | | Pero principalment tota el seu economia se basa en el gran turisme que rep la població (a l'estiu es triplica la població Aprox. 12000 Hab.). |
| | | | |
| | ==Monuments== | | ==Monuments== |
| − | *'''ermita de San Francisco'''. Construïda entre 1917 i 1922. | + | *'''ermita de San Francisco'''. Construïda entre [[1917]] i [[1922]]. |
| | *'''Església de la Mare de Deu de l'Encarnació'''. És d'estil academiciste, d'una sola nau en sis capelles laterals. El campanar és de construcció posterior. Dos quadros de l'escola de [[Joan de Joanes]] flanquegen l'altar major. Anteriorment fon l'antiga mesquita, situada al ''Pla de Fossar''. | | *'''Església de la Mare de Deu de l'Encarnació'''. És d'estil academiciste, d'una sola nau en sis capelles laterals. El campanar és de construcció posterior. Dos quadros de l'escola de [[Joan de Joanes]] flanquegen l'altar major. Anteriorment fon l'antiga mesquita, situada al ''Pla de Fossar''. |
| | | | |
| Llínea 68: |
Llínea 68: |
| | | | |
| | ==Atres== | | ==Atres== |
| − | El 2004 va ser un fatídic any, en el que un 12 d'agost (21:30) va haver-hi un gran incendi forestal que va arrasar 750 Hi ha. De bosc i que es va quedar a escassos metros del núcleu urbà el qual per raons de seguritat es va desallojar la població. Escasses dos semanes després en una tempestat d'estiu es va crear una cèlula tempestuosa que va derrocar arbres en grans precipitació i vents huracanats i va perjudicar més la muntanya després de l'incendi. | + | El [[2004]] va ser un fatídic any, en el que un [[12 d'agost]] (21:30) va haver-hi un gran incendi forestal que va arrasar 750 Hi ha. De bosc i que es va quedar a escassos metros del núcleu urbà el qual per raons de seguritat es va desallojar la població. Escasses dos semanes després en una tempestat d'estiu es va crear una cèlula tempestuosa que va derrocar arbres en grans precipitació i vents huracanats i va perjudicar més la muntanya després de l'incendi. |
| | | | |
| | A partir d'ací, comencen les llabors de reforestació del bosc, junt en la construcció d'un sistema de bombejament d'aigua per a sofocar un possible incendi. Per eixe mèrit mesos després fon premiat pel ministeri de mig ambient. | | A partir d'ací, comencen les llabors de reforestació del bosc, junt en la construcció d'un sistema de bombejament d'aigua per a sofocar un possible incendi. Per eixe mèrit mesos després fon premiat pel ministeri de mig ambient. |