Canvis

El seu primer destí fon [[Nofuentes]], un menut municipi de la [[província de Burgos]]. Allí eixercí el seu ofici en mig d'unes condicions difícils, puix era notari de la comarca de Las Merindades i devia acodir a llocs a on les millors comunicacions eren camins i sendes que es devien anar en carro o cavalleries. Estant en [[Burgos]] feu amistat en Raimundo Noguera, companyer d'oposició i de professió, el qual eixercia en [[Ezcaray]] ([[La Rioja]]). En Burgos va conéixer també a dos valencians d'aficions lliteràries, [[Bernardo Tarín]], flare de la Cartoixa de Miraflors, i [[Joaquín García]], cura professor del seminari de Burgos, i colaborador del [[Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura]]. Abdós varen orientar a Honori cap als estudis de dret valencià.

El seu primer destí fon [[Nofuentes]], un menut municipi de la [[província de Burgos]]. Allí eixercí el seu ofici en mig d'unes condicions difícils, puix era notari de la comarca de Las Merindades i devia acodir a llocs a on les millors comunicacions eren camins i sendes que es devien anar en carro o cavalleries. Estant en [[Burgos]] feu amistat en Raimundo Noguera, companyer d'oposició i de professió, el qual eixercia en [[Ezcaray]] ([[La Rioja]]). En Burgos va conéixer també a dos valencians d'aficions lliteràries, [[Bernardo Tarín]], flare de la Cartoixa de Miraflors, i [[Joaquín García]], cura professor del seminari de Burgos, i colaborador del [[Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura]]. Abdós varen orientar a Honori cap als estudis de dret valencià.

Durant la seua estància en Burgos feeu un treball sobre el dret valencià, el primer d'una llarga série d'artículs durant la seua vida: ''Estudis de dret foral valencià: El 'exovar''', que fon publicat en [[1922]] en el [[Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura]], tom III.

Durant la seua estància en Burgos feeu un treball sobre el dret valencià, el primer d'una llarga série d'artículs durant la seua vida: ''Estudis de dret foral valencià: El 'exovar''', que fon publicat en [[1922]] en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura, tom III.

En decembre de l'any [[1923]] fon nomenat notari d'[[Aliaga]] ([[província de Terol]]). En [[1924]] va contraure matrimoni en Amalia Sanz, també de la Vall d'Uxó, en la que tingué dos fills: Amalia i Arcadio. En juliol de [[1925]] es va traslladar a [[Llucena]] ([[província de Castelló]]) i en [[1926]] a [[Artana]], també de Castelló, a on estigué fins a [[1930]]. Durant la seua estància en Llucena descobrí en l'Archiu de Protocols Notarials al seu càrrec, el contracte del retaule de Sant Miquel en el pintor Mateo de Montoliu per a l'ermita de les Torrocelles, aixina com documents que li varen servir per a estudiar l'institució matrimonial en la comarca de [[L'Alcalatén]]. L'any [[1930]] a petició del bisbat de [[Tortosa]] fon fundador i primer president de la Cooperativa Agrícola Sant Josep d'Artana, que naixent com a cooperativa catòlica encara existix en l'actualitat.

En decembre de l'any [[1923]] fon nomenat notari d'[[Aliaga]] ([[província de Terol]]). En [[1924]] va contraure matrimoni en Amalia Sanz, també de la Vall d'Uxó, en la que tingué dos fills: Amalia i Arcadio. En juliol de [[1925]] es va traslladar a [[Llucena]] ([[província de Castelló]]) i en [[1926]] a [[Artana]], també de Castelló, a on estigué fins a [[1930]]. Durant la seua estància en Llucena descobrí en l'Archiu de Protocols Notarials al seu càrrec, el contracte del retaule de Sant Miquel en el pintor Mateo de Montoliu per a l'ermita de les Torrocelles, aixina com documents que li varen servir per a estudiar l'institució matrimonial en la comarca de [[L'Alcalatén]]. L'any [[1930]] a petició del bisbat de [[Tortosa]] fon fundador i primer president de la Cooperativa Agrícola Sant Josep d'Artana, que naixent com a cooperativa catòlica encara existix en l'actualitat.