Diferència entre les revisions de "Tractat d'Almizra"

L'intent d'Alfons de Castella sobre Xàtiva terminà amb un fracàs. Però en canvi el castellà aconseguí, poc després, la rendició a favor seu de la vila d'[[Enguera]], que tampoc li corresponia. Aleshores Jaume I acudí a les represàlies, i s'apoderà de [[Villena]] i d'algunes altres poblacions que corresponien a Castella. Davant d'això, l'infant sol·licità de Jaume I una entrevista, la qual va tenir lloc a Almizra.

Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fou celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. A Almizra o Almisdra, fou signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, als 26 de març del 1244. Aquest tractat concedia als castellans Alacant, [[Aigües]] i [[Busot]], amb llurs termes, així com Villena i tot l'altre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, a l'altra banda dels termes de Biar i d'[[Almansa]] i de la línia de l'actual [[mont Major]], anomenat aleshores [[serra de Larrua]]. La ratlla divisòria corria envers el port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren pel comte-rei els castells de [[Cazalla]]<ref>Pot ser [[Castalla]]</ref>, Biar, Almizra i altres terres envers Xàtiva, Dènia i el regne de [[València]].  

La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítol de la crònica de Jaume I, el ''[[Llibre dels fets]]''. Però el text del tractat no fou publicat fins [[1905]].