Canvis

'''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’) o també '''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també nomenada '''Xilonen''' (‘la peluda’).  

'''Chicomexóchitl''' (del nàhuatl: Chikomexochitl ‘Sèt flor’‘chikome, sèt; xochitl, flor’) o també '''Chicomecóatl''' (del [[nàhuatl]]: Chicomekoatl ‘sèt [[serp]]’‘chikome, sèt; koatl, serp’) era en la [[mitologia asteca]] la deesa de la subsistència, en especial de la [[dacsa]], principal patrona de la vegetació i, per extensió, deesa també de la fertilitat, també nomenada '''Xilonen''' (‘la peluda’).  

Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser nomenada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.              

Esta deitat era la part femenina de [[Cintéotl]]. Se la podia cridar també '''Xilonen''', referint-se a les barbes de la dacsa en baïna, li la considerava «jove mare del jilote [dacsa tendra]», aixina era protectora d'una de les fases del cicle de la dacsa. Xilonen també podia ser nomenada Centeocíhatl i es trobava casada en [[Tezcatlipoca]]. Una atra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli (‘vella dignataria’, ‘ama vella’), la mazorca madura, coberta per fulls arrugats i groguenques.                

== Referències ==

== Referències ==