Diferència entre les revisions de "Nacionalismes de la Comunitat Valenciana"

Esta corrent sorgix com una escissió interna dels pancatalanistes valencians, al vore l'escasa repercusió política i social que obtenía el pancatalanisme en terres valencianes. Alguns pancatalanistes es donaren conter de que devíen canviar de discurs i/o de formes si volíen calar entre els valencians, aixina com de que lo més fàcil era adoptar algunes actituts i símbols tradicionalment típics del valencianisme (i tradicionalment rebujats pel pancatalanisme) sense renunciar del tot ad una doctrina pancatalanista o [[Joan Fuster|fusteriana]]. La tercera vía (és dir, ni pancatalanisme ni valencianisme, sino un punt mig), es basa puix en una incongruència doctrinal, i es podría definir com un [[pancatalanisme]]maquillat de [[valencianisme]], que mescla símbols pancatalanistes (com la quatribarrada i les seues versions) i valencianistes (com la Real Senyera i les seues versions).

Pertanyen ad este grup partits que aglutinen l'ideari dels atres dos moviments, com el [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià]] i [[República Valenciana]], entre atres. Els principals punts que defenen estos partits, són la creació d'una constitució valenciana que permeta a la [[Comunitat Valenciana]] organisar-se en forma de 'República Valenciana' (federable en Catalunya i Mallorca), i la normativisació i normalisació del [[valencià]], supeditat al [[català]]. Atre partit que podría ser considerat tercerviíste és [[Opció Nacionalista Valenciana]], puix diu estar en contra dels [[països catalans]], diu reivindicar la independència del [[valencià]] respecte al [[català]], i l'us les [[Normes del Puig]] de la [[RACV]], pero usa les [[Normes de Castelló]] i accepta l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVL]].

El nomenat [[Estatut de Benicàssim]] pot ser considerat la primera plasmació de l'esperit tercerviísta.