Diferència entre les revisions de "Francisco Javier Goerlich Lleó"
Pàgina nova, en el contingut: «'''Francisco Javier Goerlich Lleó''' (València, 29 de novembre de 1886 - València, 25 de març de 1972) ha segut un dels arquitectes m...». |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de Sevilla en 1929). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda. | Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de Sevilla en 1929). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda. | ||
Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reforme urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament (València)|Plaça de l'Ajuntament]], en substitució de l'antiga [[Baixada de Sant Francesc]], per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre altres intervencions, també va projectar el nou urbanisme del del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per | Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reforme urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament (València)|Plaça de l'Ajuntament]], en substitució de l'antiga [[Baixada de Sant Francesc]], per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre altres intervencions, també va projectar el nou urbanisme del del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per atres d'inspiració vertical, en 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Peixcadors. | ||
Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de València, membre de les reals acadèmies de [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando|Belles Arts de Sant Ferran]] de Madrit (1935), de "Santa Isabel de Hungría" de [[Sevilla]], de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de [[Toledo]]" (1947) i de "Bellas Artes de San Telmo" en [[Màlaga]] (1949), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia (1931) i director del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any 1948. | |||
Donà al [[Museu de Belles Arts de València]] la seua colecció d'art formada per 121 obres. | |||
== Obres == | == Obres == | ||
* '''Edifici ''Oltra''''' València, cantonada del | * '''Edifici ''Oltra''''' València, cantonada del carrer Cotanda en la [[Plaça de l'Ajuntament]], (1927). | ||
* '''Club Nàutic''' | * '''Club Nàutic''' En [[Alfonso Fungairiño]], construït entre 1932-33 i demolit en 1985. Valéncia. | ||
* '''Reforma de la [[Plaça de l'Ajuntament ( | * '''Reforma de la [[Plaça de l'Ajuntament (Valéncia)|Plaça de l'Ajuntament]] de Valéncia''' (1931-33) | ||
* '''Edifici ''Martí Alegre'', Hotel Londres''' | * '''Edifici ''Martí Alegre'', Hotel Londres''' Valéncia, Plaça de l'Ajuntament (1934). | ||
* '''Edifici ''Valls''''' València, carrer Reina 56, cantonada carrers Teatre de la Marina 18 i Dr. Lluch (1935) | * '''Edifici ''Valls''''' València, carrer Reina 56, cantonada carrers Teatre de la Marina 18 i Dr. Lluch (1935) | ||
* '''[[Edifici Roig Vives|Edifici ''Roig Vives'']]''' | * '''[[Edifici Roig Vives|Edifici ''Roig Vives'']]''' Valéncia, carrer Xàtiva, 4 (1940). | ||
* '''Edifici ''Campos/Calvet''''' | * '''Edifici ''Campos/Calvet''''' Valéncia, Avinguda [[Maria Cristina]], 7 (1935-1941) | ||
* '''[[ | * '''[[Colege Major Lluís Vives]]''', Valéncia [[Avinguda Blasco Ibáñez]], 21 (1935-41). | ||
* '''Edifici ''Patuel/Longàs''''', | * '''Edifici ''Patuel/Longàs''''', Valéncia carrer Russafa, 28 (1941). | ||
* '''[[Edifici Martí Cortina|Edifici ''Martí Cortina'']]''', | * '''[[Edifici Martí Cortina|Edifici ''Martí Cortina'']]''', Valéncia [[Avinguda de l'Oest]], 35 (1942). | ||
* '''Monument als Caiguts''' , reproducció de la desapareguda Porta del [[Palau del Real| | * '''Monument als Caiguts''' , reproducció de la desapareguda Porta del [[Palau del Real|Real]] (1944-46). | ||
* '''Edifici''' situat | * '''Edifici''' situat en el [[Carrer de Serrans|carrer Serrans]] i plaça Sant Bertomeu (1954). | ||
==Bibliografia== | ==Bibliografia== | ||
* {{es}} Vicente Gascón Pelegrí. ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. València. Caixa d' | * {{es}} Vicente Gascón Pelegrí. ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. València. Caixa d'Aforros de Valéncia, 1978. ISBN 84-500-2630-X | ||
[[Categoria:Arquitectes valencians]] | |||
[[Categoria:Arquitectes valencians | |||