39 365
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El nomenat "Fènix dels ingenis" i "Mònstruo de Naturalea" (per [[Miguel de Cervantes]]) va renovar les fòrmules del [[teatre]] espanyol en un moment en el que el teatre començava a ser un fenomen cultural de masses. Màxim exponent, junt a [[Tirso de Molina]] i [[Calderón de la Barca]], del teatre barroc espanyol, les seues obres seguixen representant-se en l'actualitat i constituïxen una de les cotes més altes alcançades en la lliteratura i les arts espanyoles. Fon també un dels grans lírics de la [[llengua castellana]] i autor de vàries noveles i obres narratives llargues en prosa i en vers.
El nomenat "Fènix dels ingenis" i "Mònstruo de Naturalea" (per [[Miguel de Cervantes]]) va renovar les fòrmules del [[teatre]] espanyol en un moment en el que el teatre començava a ser un fenomen cultural de masses. Màxim exponent, junt a [[Tirso de Molina]] i [[Calderón de la Barca]], del teatre barroc espanyol, les seues obres seguixen representant-se en l'actualitat i constituïxen una de les cotes més altes alcançades en la lliteratura i les arts espanyoles. Fon també un dels grans lírics de la [[llengua castellana]] i autor de vàries noveles i obres narratives llargues en prosa i en vers.
Se li atribuïxen uns 3.000 sonets, tres noveles, quatre noveles curtes, nou epopeyes, tres poemes didàctics i varis centenars de comèdies (1.800 segons [[Juan Pérez de Montalbán]]). Amic de [[Francisco de Quevedo]] i de [[Juan Ruiz de Alarcón]], enemistat en [[Luis de Góngora]] i en llarga rivalitat en Cervantes, la seua vida va ser tan extrema com la seua obra. Fon pare de la també dramaturga sor Marcela de San Félix.
Se li atribuïxen uns 3.000 sonets, tres noveles, quatre noveles curtes, nou epopeyes, tres poemes didàctics i varis centenars de comèdies (1.800 segons [[Juan Pérez de Montalbán]]). Amic de [[Francisco de Quevedo]] i de [[Juan Ruiz de Alarcón]], enemistat en [[Luis de Góngora]] i en llarga rivalitat en Cervantes, la seua vida va ser tan extrema com la seua obra. Fon pare de la també dramaturga sor Marcela de San Félix.
== Referències ==
* Alonso Zamora Vicente: Lope de Vega: su vida y su obra, Madrid, Gredos, 1961, p. 175
* Cf. Américo Castro y Hugo Rennert, Vida de Lope de Vega, Salamanca: Anaya, 1969, p. 15 y ss
* L. de Vega, Ursón y Valentín, comedia citada por J. M.ª de Cossío, op. cit., p. 69
== Bibliografia ==
* Arellano, Ignacio, Historia del teatro español del siglo XVII, Cátedra, Madrid, 1995 (ISBN 9788437613680)
* Arellano, Ignacio; Mata, Carlos; Vida y obra de Lope de Vega, Bibliotheca homolegens, Madrid, 2011 (ISBN 978-84-92518-72-2)
* Dámaso, Alonso, En torno a Lope, Madrid, Gredos, 1972, 212 pp. ISBN 9788424904753
* Menéndez Pelayo, Marcelino, Estudios sobre el teatro de Lope de Vega, Madrid, Editorial Artes Gráficas, 1949, 6 volúmenes
* Rozas, Juan Manuel, Estudios sobre Lope de Vega, Madrid, Cátedra, 1990
* Pedraza Jiménez, Felipe B., Lope de Vega: pasiones, obra y fortuna del monstruo de naturaleza, EDAF, Madrid, 2009 (ISBN 9788441421424)
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Lope de Vega}}
{{Commonscat|Lope de Vega}}