31 937
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En el seu primer llibre, ''Las brasas'' ([[1960]]), guanyà el Premi Adonais de l'any anterior. En ''Palabras en la oscuridad'', publicat en [[1966]], obtingué el Premi Nacional de la Crítica.
En el seu primer llibre, ''Las brasas'' ([[1960]]), guanyà el Premi Adonais de l'any anterior. En ''Palabras en la oscuridad'', publicat en [[1966]], obtingué el Premi Nacional de la Crítica.
Inclós per [[José Batlló]] en ''Antología de la nueva poesía española'' ([[1968]]), apareix ya en ella com una de les veus més personals de la lírica intimista entre els membres de la segona generació de la posguerra, tancant files en [[Carlos Barral]], [[Caballero Bonald]], [[Gil de Biedma]], [[Ángel González]], [[José Agustín Goytisolo]], [[Félix Grande]], [[Claudio Rodríguez]], [[Carlos Sahagún]] i [[José Ángel Valente]], encara que a diferència de la majoria d'ells, mai va cultivar la [[poesia social]]. En el seu llibre ''El santo inocente'' despuix titulat ''Materia narrativa inexacta'', a penes es percep rastre d'ella.
Inclós per [[José Batlló]] en ''Antología de la nueva poesía española'' ([[1968]]), apareix ya en ella com una de les veus més personals de la lírica intimista entre els membres de la segona generació de la posguerra, tancant files en [[Carlos Barral]], [[Caballero Bonald]], [[Gil de Biedma]], [[Ángel González]], [[José Agustín Goytisolo]], [[Félix Grande]], [[Claudio Rodríguez]], [[Carlos Sahagún]] i [[José Ángel Valente]], encara que a diferència de la majoria d'ells, mai va cultivar la [[poesia social]]. En el seu llibre ''El santo inocente'' despuix titulat ''Materia narrativa inexacta'', a penes es percep rastre d'ella.
Fon professor de lliteratura espanyola en l'Universitat de Cambridge i més tart de llengua espanyola en l'Universitat d'Oxford. La seua profunda admiració pel teatre clàssic espanyol li va permetre, en [[1988]], la revisió i adaptació del text de ''El alcalde de Zalamea'' de [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón]], versió que fon estrenada en novembre d'eixe any per la Companyia Nacional de Teatre Clàssic dirigida per [[José Luis Alonso]].
En l'any [[2001]] fon nomenat membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), per a ocupar el silló X vacant despuix del decés del dramaturc [[Antonio Buero Vallejo]]. Prengué possessió el 21 de maig de [[2006]].
En [[2020]] fon distinguit en el [[Premis Cervantes|Premi Cervantes]]. El seu delicat estat de salut, i la pandèmia del coronavirus, varen impedir que el poeta assistira a [[Alcalà d'Henares]] el 23 d'abril de [[2021]], a l'emblemàtica i tradicional cerimònia d'entrega del Premi Cervantes. Per este motiu, el rei [[Felip VI]] es va desplaçar a la residència de l'escritor, i va aplegar a temps per a entregar-li en mà el guardó, nou dies abans del seu decés.
Fallí als 89 anys el 20 de maig de 2021 en l'Hospital de Gandia, a on estava ingressat des del 13 de maig i a on havia segut intervingut per una [[hèrnia]].
Des de 2018 en el municipi valencià d'Oliva, té la seua sèu la Fundació Francisco Brines. Entitat creada en la finalitat de difondre la figura i l'obra del poeta, aixina com el foment, promoció i organisació d'activitats vinculades a la poesia.
En [[2023]], l'editorial Renacimiento publicà una biografia personal de Brines escrita pel seu amic, el també poeta [[Luis Antonio de Villena]], titulada ''Brines. La vida secreta dels versos''.
== Estil ==
(Secció per completar)
== Obra ==
(Secció per completar)
(Secció per completar)