Diferència entre les revisions de "Pere Antoni Beuter" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un croniste i [[Exègesis|~~exégeta~~]] valencià, famós per sa tendència a fabular.

'''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un croniste i [[Exègesis|exègeta]] valencià, famós per sa tendència a fabular.

D'orige [[Alemanya|alemany]], estudià Humanitats en l' [[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme|erasmista]], morint ans de poder publicar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''.

Revisió de 12:36 6 jun 2010 editar Jogim (Discussió \| contribucions) 621 edicions Sense resum d'edició ← Edició anterior		Revisió de 12:38 6 jun 2010 editar desfer Jogim (Discussió \| contribucions) 621 edicions Sense resum d'edició Edició següent →
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un croniste i [[Exègesis\|~~exégeta~~]] valencià, famós per sa tendència a fabular.		'''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un croniste i [[Exègesis\|exègeta]] valencià, famós per sa tendència a fabular.

	D'orige [[Alemanya\|alemany]], estudià Humanitats en l' [[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme\|erasmista]], morint ans de poder publicar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''.		D'orige [[Alemanya\|alemany]], estudià Humanitats en l' [[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme\|erasmista]], morint ans de poder publicar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''.