Diferència entre les revisions de "Dialecte barceloní" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 7:

A diferència de la històrica [[Llengua Valenciana]] que va existir com llengua normalisada des del [[sigle XV]] , en les seues gramàtiques i diccionaris, el dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a [[1906]], any del [[primer Congrés de la Llengua Catalana]], si be no és fins a [[1912]] quan l'ingenier químic cubà [[Pompeu Fabra]] publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic [[Menendez Pidal]] i per En [[Miguel de Unamuno]] (Catedràtic de [[llingüística]] de la [[Universitat de Salamanca]]), que arriba a afirmar que els seus (de En Pompeu) treballs eren el propis de un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.<ref>¿Lengua valenciana o dialecto barceloní?.Ed.cit. 2008. Pág 16.</ref>

Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de 1859 quan Bofarrull va tractar de conseguir una unitat llingüística a Catalunya, fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments sanguinosos <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de [[Joan Ignaci Culla Hernández]] i [[Teresa Puerto Ferré]]~~. ISBN:978-84-7795-470-5.~~ [[Diputació de Valéncia]]. ISBN 978-84-7795-470-5</ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats llimítrofes.

Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de 1859 quan Bofarrull va tractar de conseguir una unitat llingüística a Catalunya, fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments sanguinosos <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de [[Joan Ignaci Culla Hernández]] i [[Teresa Puerto Ferré]] [[Diputació de Valéncia]]. ISBN 978-84-7795-470-5</ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats llimítrofes.

El seu treball fon durament criticat per llingüistes de prestigi de la seua época com Unamuno que va arribar a afirmar de Fabra que era " un mal deprenent de filòlec, no controlava el camp lèxic, va inundar de galicismes el dialecte barceloní, convertint-ho en una llengua bombarda", "una llengua bombarda de laboratori" <ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Port Vaig ferrar,T. ed. cit. 2008 p. 19.</ref>

@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 A diferència de la històrica [[Llengua Valenciana]] que va existir com llengua normalisada des del [[sigle XV]] , en les seues gramàtiques i diccionaris, el  dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a [[1906]], any del [[primer Congrés de la Llengua Catalana]], si be no és fins a [[1912]] quan l'ingenier químic cubà [[Pompeu Fabra]]  publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic [[Menendez Pidal]] i per En [[Miguel de Unamuno]] (Catedràtic de [[llingüística]] de la [[Universitat de Salamanca]]), que arriba a afirmar que els seus (de En Pompeu) treballs eren el propis de un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.<ref>¿Lengua valenciana o dialecto barceloní?.Ed.cit. 2008. Pág 16.</ref>
-Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de 1859 quan Bofarrull va tractar de conseguir una unitat llingüística a Catalunya, fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments sanguinosos <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de [[Joan Ignaci Culla Hernández]] i [[Teresa Puerto Ferré]]. ISBN:978-84-7795-470-5. [[Diputació de Valéncia]]. ISBN 978-84-7795-470-5</ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats llimítrofes.
+Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de 1859 quan Bofarrull va tractar de conseguir una unitat llingüística a Catalunya, fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments sanguinosos <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de [[Joan Ignaci Culla Hernández]] i [[Teresa Puerto Ferré]] [[Diputació de Valéncia]]. ISBN 978-84-7795-470-5</ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats llimítrofes.
 El seu treball  fon durament criticat per llingüistes de prestigi de la seua época com Unamuno que va arribar a afirmar  de Fabra que era " un mal deprenent de filòlec, no controlava el camp lèxic, va inundar de galicismes el dialecte barceloní, convertint-ho en una llengua bombarda", "una llengua bombarda de laboratori" <ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Port Vaig ferrar,T. ed. cit. 2008 p. 19.</ref>