68 906
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| data_naix = [[15 d'abril]] de [[1822]]
| data_naix = [[15 d'abril]] de [[1822]]
| lloc_naix = [[Torrecilla de Alcañiz]], [[Terol]], [[Espanya]]
| lloc_naix = [[Torrecilla de Alcañiz]], [[Terol]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1822]]
| data_mort = [[1909]]
| lloc_mort = [[Valdealgorfa]], Terol
| lloc_mort = [[Valdealgorfa]], Terol
}}
}}
'''José Pardo Sastrón''' (Torrecilla de Alcañiz, 1822 - Valdealgorfa, 1909) fon un bo`tanic espanyol que va eixercir de farmacèutic en diversos pobles del Baix Aragó.
'''José Pardo Sastrón''' (Torrecilla de Alcañiz, 1822 - † Valdealgorfa, 1909) fon un botànic espanyol que va eixercir de farmacèutic en diversos pobles del Baix Aragó.
== Biografia ==
== Biografia ==
Va nàixer el 15 d'abril de 1822 en la localitat *turolense de *Torrecilla d'Alcanyís.[1] Va ser colega i colaborador de Francisco *Loscos Bernal. Pertanyent a una llarga saga de farmacèutics, *ejercientes en el Baix Aragó de Terol durant varis sigles. Va realisar estudis en *Torrecilla d'Alcanyís, Saragossa i Barcelona, llicenciant-se en farmàcia en el Colege de Sant Victorià. Mentres estudiava en Barcelona, assistia a les lliçons de Miguel *Colmeiro, de qui va anar discípul aventajat, que impartia en el Jardí Botànic. En traslladar-se el seu mestre a l'Universitat Central, est li va invitar a ostentar la seua càtedra, càrrec que va rebujar, retornant al seu poble com *boticario rural, seguint la tradició familiar.
Va nàixer el 15 d'abril de 1822 en la localitat turolense de Torrecilla d'Alcanyís. Va ser colega i colaborador de Francisco Loscos Bernal.
Va catalogar en minuciositat la flora *fanerogámica i la *criptogámica macroscòpica de la seua comarca natal, prestant atenció especial a les plantes medicinals, treball en el que va ser acompanyat pel també *boticario aragonés Francisco *Loscos i Bernal.
Pertanyent a una llarga saga de farmacèutics, del Baix Aragó de Terol durant varis sigles. Va realisar estudis en Torrecilla d'Alcanyís, [[Saragossa]] i [[Barcelona]], llicenciant-se en farmàcia en el Colege de Sant Victorià. Mentres estudiava en Barcelona, assistia a les lliçons de Miguel Colmeiro, de qui va anar discípul aventajat, que impartia en el Jardí Botànic. En traslladar-se el seu mestre a l'Universitat Central, este li va invitar a ostentar la seua càtedra, càrrec que va rebujar, retornant al seu poble com boticari rural, seguint la tradició familiar.
Els seus estudis varen ser publicats en diverses revistes especialisades, com La Clínica i La Farmàcia Espanyola, realisant uns atres que continuen sent inèdits en biblioteques de vàries institucions científiques, com l'Institut Botànic de Barcelona o la Real Acadèmia de Farmàcia de Madrit. Va eixercir com a corresponsal de l'Institut Farmacèutic Aragonés, dels coleges farmacèutics de Madrit, Granada, Barcelona i de les societats de naturalistes de *Isis i *Polichia. Va fundar també i va anar el primer president de la Societat Aragonesa de Ciències Naturals. Va ser designat *comendador de l'Orde Civil d'Alfonso X l'@Sabio. En fallir, la seua biblioteca i la majoria de la seua *herbolario varen ser *donados per la seua família al Jardí Botànic de Valéncia.
Va catalogar en minuciositat la flora fanerogámica i la criptogámica macroscòpica de la seua comarca natal, prestant atenció especial a les plantes medicinals, treball en el que va ser acompanyat pel també boticari aragonés Francisco Loscos i Bernal.
Els seus estudis varen ser publicats en diverses revistes especialisades, com ''La Clínica i La Farmàcia Espanyola'', realisant uns atres que continuen sent inèdits en biblioteques de vàries institucions científiques, com l'Institut Botànic de Barcelona o la Real Acadèmia de Farmàcia de Madrit. Va eixercir com a corresponsal de l'Institut Farmacèutic Aragonés, dels coleges farmacèutics de [[Madrit]], [[Granada]], Barcelona i de les societats de naturalistes d'Isis i Polichia. Va fundar també i va ser el primer president de la Societat Aragonesa de Ciències Naturals. Va ser designat comendador de l'Orde Civil d'Alfonso X El Sabio.
En fallir, la seua biblioteca i la majoria del seu herbolari varen ser donats per la seua família al [[Jardí Botànic de Valéncia]].
== Obra
* Serie incofecta plantarum indigeniarum aragoniae (1863), en colaboració con F. Loscos
* Serie imperfecta de las plantas aragonesas espontáneas, particularmente de las que habitan en la parte meridional (1867), en colaboració con F. Loscos
L'abreviatura «J.Pardo» s'ampra per a indicar a José Pardo Sastrón com a autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals.
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Jardí Botànic de Valéncia]]
* [[Jardí Botànic de Valéncia]]
== Referències ==
== Referències ==
* Enum. Pl. Afric. Austral. [Ecklon & Zeyher] 1: 45 1835 (IK)
* [https://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000165839&page=16834 «Pardo y Sastrón (José)». Diccionario enciclopédico hispano americano de literatura, ciencias y artes XIV. Barcelona: Montaner y Simón, Editores. 1894. p. 909]
* [https://bibdigital.rjb.csic.es/records/item/10339-serie-imperfecta-de-las-plantas-aragonesas Real Jaedín Botánico]
* Mitt. Bot. Staatssamml. München 16: 556 1980 (IK)
* [https://www.ipni.org/?q=author%20std%3AJ.Pardo Todos los géneros y especies descritos por este autor en IPNI]
* Prodr. [A. P. de Candolle] 2: 69 1825 (IK)
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Álvarez López, Enrique. 1946. ''Cavanilles. Ensaig biograficocrític''. En: "Annals del Jardí Botànic de Madrit, vol. 6 (1), p. 1-64. [http://www.rjb.csic.es/pdfs/Anales_06(1)_001_064.pdf?PHPSESSID=a4d274f1b6f17e3fa3f6181742e27c66]
* Pardo Sastrón, José. ''Índice Internacional de Nombres de las Plantas'' (IPNI). Real Jardín Botánico de Kew, Herbario de la Universidad de Harvard y Herbario nacional Australiano
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==