Diferència entre les revisions de "Bequeruda" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

La '''bequeruda''' (~~Derivat~~ de bec), en castellà, ''chocha perdiz'' o ''becada'', segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és un au aquàtica de la família de les escolopàcides (''Scolopax rusticola'') de l'espécie ''Capella gallinago'', de bec molt llarc, recte i prim. És de la grandària d'una [[perdiu]], en plomes superiors rogenques i les inferiors groguenques.

La '''bequeruda''' (derivat de [[bec]]), en [[castellà]], ''chocha perdiz'' o ''becada'', segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és un au aquàtica de la família de les escolopàcides (''Scolopax rusticola'') de l'espécie ''Capella gallinago'', de bec molt llarc, recte i prim. És de la grandària d'una [[perdiu]], en plomes superiors rogenques i les inferiors groguenques.

== Descripció ==

Llínea 11:

== Distribució i hàbitat ==

S'estén des de les Açores i Canàries fins a les costes del Pacífic, en climes templats i boreals d'Europa i Àsia. Hiverna en la conca mediterrànea i atres països com Iran, Afganistan, Tailàndia, Laos, Vietnam, Birmània, extrems nort i sur de l'Índia, i el surest de la China.

S'estén des de les [[Açores]] i [[Canàries]] fins a les costes del [[Pacífic]], en climes templats i boreals d'[[Europa]] i [[Àsia]]. Hiverna en la conca mediterrànea i atres països com [[Iran]], [[Afganistan]], [[Tailàndia]], [[Laos]], [[Vietnam]], [[Birmània]], extrems nort i sur de l'[[Índia]], i el surest de [[China]].

Habita en els boscs, tant frondosos com de coníferes, a on passa el dia amagada. Quan està en pas o d'hivernada baixa fins a les carrasques, deveses, i zones de mont baix.

Habita en els boscs, tant frondosos com de coníferes, a on passa el dia amagada. Quan està en pas o d'hivernada baixa fins a les [[Carrasca|carrasques]], deveses, i zones de mont baix.

== Comportament ==

D'hàbits estrictament crepusculars, al fer-se de nit, ix a alimentar-se als chapulls, principalment de cucs que captura afonant el seu llarc i fi bec en la terra, pero també menja insectes, miriàpodes, ~~menudes~~ bavoses i caragols.

D'hàbits estrictament crepusculars, al fer-se de nit, ix a alimentar-se als chapulls, principalment de cucs que captura afonant el seu llarc i fi bec en la terra, pero també menja [[insectes]], miriàpodes, chicotetes bavoses i [[Caragol (molusc)|caragols]].

== Gastronomia ==

En Espanya es consumix durant els mesos d'autumne. Competix en apreci en el [[faisà]].

En [[Espanya]] es consumix durant els mesos d'[[autumne]]. Competix en apreci en el [[faisà]].

== Vore també ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-La '''bequeruda''' (Derivat de bec), en castellà, ''chocha perdiz'' o ''becada'', segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és un au aquàtica de la família de les escolopàcides (''Scolopax rusticola'') de l'espécie ''Capella gallinago'', de bec molt llarc, recte i prim. És de la grandària d'una [[perdiu]], en plomes superiors rogenques i les inferiors groguenques.
+La '''bequeruda''' (derivat de [[bec]]), en [[castellà]], ''chocha perdiz'' o ''becada'', segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és un au aquàtica de la família de les escolopàcides (''Scolopax rusticola'') de l'espécie ''Capella gallinago'', de bec molt llarc, recte i prim. És de la grandària d'una [[perdiu]], en plomes superiors rogenques i les inferiors groguenques.
 == Descripció ==
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 == Distribució i hàbitat ==
-S'estén des de les Açores i Canàries fins a les costes del Pacífic, en climes templats i boreals d'Europa i Àsia. Hiverna en la conca mediterrànea i atres països com Iran, Afganistan, Tailàndia, Laos, Vietnam, Birmània, extrems nort i sur de l'Índia, i el surest de la China.
+S'estén des de les [[Açores]] i [[Canàries]] fins a les costes del [[Pacífic]], en climes templats i boreals d'[[Europa]] i [[Àsia]]. Hiverna en la conca mediterrànea i atres països com [[Iran]], [[Afganistan]], [[Tailàndia]], [[Laos]], [[Vietnam]], [[Birmània]], extrems nort i sur de l'[[Índia]], i el surest de [[China]].
-Habita en els boscs, tant frondosos com de coníferes, a on passa el dia amagada. Quan està en pas o d'hivernada baixa fins a les carrasques, deveses, i zones de mont baix.
+Habita en els boscs, tant frondosos com de coníferes, a on passa el dia amagada. Quan està en pas o d'hivernada baixa fins a les [[Carrasca|carrasques]], deveses, i zones de mont baix.
 == Comportament ==
-D'hàbits estrictament crepusculars, al fer-se de nit, ix a alimentar-se als chapulls, principalment de cucs que captura afonant el seu llarc i fi bec en la terra, pero també menja insectes, miriàpodes, menudes bavoses i caragols.
+D'hàbits estrictament crepusculars, al fer-se de nit, ix a alimentar-se als chapulls, principalment de cucs que captura afonant el seu llarc i fi bec en la terra, pero també menja [[insectes]], miriàpodes, chicotetes bavoses i [[Caragol (molusc)|caragols]].
 == Gastronomia ==
-En Espanya es consumix durant els mesos d'autumne. Competix en apreci en el [[faisà]].
+En [[Espanya]] es consumix durant els mesos d'[[autumne]]. Competix en apreci en el [[faisà]].
 == Vore també ==