Diferència entre les revisions de "Dialecte barceloní" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 85:

Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Diez, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua ''Gramàtica de les Llengües Romàniques'', on diu:

{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...."}}<ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.

{{cita|"En l'Est la transició s'opera poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...."}}<ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.

No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], despuix de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona" i haver segut "onerosament fidelisat" per la burguesia nazionalista catalana: va ser llavors quan va començar a utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.

@@ Llínea 85: / Llínea 85: @@
 Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Diez, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua ''Gramàtica de les Llengües Romàniques'', on diu:
-{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...."}}<ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.
+{{cita|"En l'Est la transició s'opera poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...."}}<ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.
 No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], despuix de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona"  i haver segut "onerosament fidelisat" per  la burguesia nazionalista catalana: va ser llavors quan va començar a  utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.