Diferència entre les revisions de "Fernando Lázaro Carreter" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 43:

=== Artículs periodístics ===

Es poden agrupar en dos apartats principals, els de crítica teatral i els de correcció idiomàtica.

Els primers els publica semanalment en la revista barcelonesa ''Gaceta Ilustrada'' i, en posterioritat, en la madrilenya ''Blanco y Negro''. Llevat uns pocs que s'arrepleguen en ''Azaña, Lorca, Valle y otras sombras'' (2004) no es troben arreplegats en llibre.

Els artículs de correcció idiomàtica apareixen en l'epígraf "El dardo en la palabra" en el diari ''Informaciones'' de Madrit en 1975, posteriorment l'Agència EFE els distribuïx a distints diaris d'Espanya i d'Amèrica, i de 1999 a 2003 es publiquen en el diari madrileny ''[[El País]]'', que s'encarrega de la seua distribució en Amèrica. Lázaro els reunix en dos llibres: ''El dardo en la palabra'' (1997) i ''El nuevo dardo en la palabra'' (2003). En estos artículs critica en un to humorístic els usos, sobretot periodístics, que no s'acomoden a la norma culta de l'espanyol. Constituïxen un gran èxit que acosta a Lázaro al públic general. El valor fonamental de ''El dardo en la palabra'' consistix en alertar a la població sobre la necessitat de fer un us cuidadós de l'idioma; carix, no obstant, de tot valor normatiu. Gràcies a estos artículs, conseguix que l'ocupació de l'idioma es convertixca en un assunt de discussió del públic cult.

=== Obra teatral ===

En la década de 1950 Lázaro escriu dos drames, ''La señal'' (1952) i ''Un hombre ejemplar'' (1956). El primer es va aplegar a representar en el teatre María Guerrero de Madrit (1956), si be en poca assistència de públic.

Molt més èxit tingué la comèdia ''La ciudad no es para mí'', que publica en el seudònim de Fernando Ángel Lozano. La representa l'actor [[Paco Martínez Soria]] tant en el teatre (estrena en 1962 i varis anys seguits en cartell), com en una adaptació per al cine dirigida per [[Pedro Lazaga]] (1965). El guió cinematogràfic l'escrigueren [[Vicente Coello]] i [[Pedro Masó]]. En alguna ocasió, Lázaro es va referir ad esta obra com «un pecat venial».

== Premis i distincions ==

(Secció per completar)

@@ Llínea 43: / Llínea 43: @@
 === Artículs periodístics ===
+Es poden agrupar en dos apartats principals, els de crítica teatral i els de correcció idiomàtica.
+Els primers els publica semanalment en la revista barcelonesa ''Gaceta Ilustrada'' i, en posterioritat, en la madrilenya ''Blanco y Negro''. Llevat uns pocs que s'arrepleguen en ''Azaña, Lorca, Valle y otras sombras'' (2004) no es troben arreplegats en llibre.
+Els artículs de correcció idiomàtica apareixen en l'epígraf "El dardo en la palabra" en el diari ''Informaciones'' de Madrit en 1975, posteriorment l'Agència EFE els distribuïx a distints diaris d'Espanya i d'Amèrica, i de 1999 a 2003 es publiquen en el diari madrileny ''[[El País]]'', que s'encarrega de la seua distribució en Amèrica. Lázaro els reunix en dos llibres: ''El dardo en la palabra'' (1997) i ''El nuevo dardo en la palabra'' (2003). En estos artículs critica en un to humorístic els usos, sobretot periodístics, que no s'acomoden a la norma culta de l'espanyol. Constituïxen un gran èxit que acosta a Lázaro al públic general. El valor fonamental de ''El dardo en la palabra'' consistix en alertar a la població sobre la necessitat de fer un us cuidadós de l'idioma; carix, no obstant, de tot valor normatiu. Gràcies a estos artículs, conseguix que l'ocupació de l'idioma es convertixca en un assunt de discussió del públic cult.
+=== Obra teatral ===
+En la década de 1950 Lázaro escriu dos drames, ''La señal'' (1952) i ''Un hombre ejemplar'' (1956). El primer es va aplegar a representar en el teatre María Guerrero de Madrit (1956), si be en poca assistència de públic.
+Molt més èxit tingué la comèdia ''La ciudad no es para mí'', que publica en el seudònim de Fernando Ángel Lozano. La representa l'actor [[Paco Martínez Soria]] tant en el teatre (estrena en 1962 i varis anys seguits en cartell), com en una adaptació per al cine dirigida per [[Pedro Lazaga]] (1965). El guió cinematogràfic l'escrigueren [[Vicente Coello]] i [[Pedro Masó]]. En alguna ocasió, Lázaro es va referir ad esta obra com «un pecat venial».
+== Premis i distincions ==
 (Secció per completar)