Diferència entre les revisions de "Aladre"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Un '''aladre''' (del [[llatí]] ''aratru'', mat. sign.), en [[castellà]] ''arado'', segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és un instrument agrícola, mogut per força animal com [[Cavall|cavalls]] o [[Bou|bous]] i modernament mecànica. | Un '''aladre''' (del [[llatí]] ''aratru'', mat. sign.), en [[castellà]] ''arado'', segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és un instrument agrícola, mogut per força animal com [[Cavall|cavalls]] o [[Bou|bous]] i modernament mecànica. | ||
| − | Està compost fonamentalment per una [[Rella|rella metàlica]] subjecta a un peça de [[fusta]] nomenada dental, que s'unix per una chicoteta peça accessòria nomenada orella o orellera i una atra denominada [[tenella]] a la cameta, peça de fusta allargada i corba que unix la rella i el dental en una peça o percha llarga nomenada timó o camatimó, la qual du un albarzó o correja per a subjectar en aquell el [[jou]] a on van junyits dos animals a banda i banda; se dirigix per un mànec nomenat [[esteva]], que va subjecte al dental i que sol dur un forat o ansa nomenat [[mandil]]; s'utilisa per a llaurar la terra. Est aladre tirat per dos animals se sol denominar aladre de parell, en contraposició a l'aladre d'un sol animal, a on el camatimó és doble en forma de [[forca]], que es denomina aladre de forcat o simplement forcat. V. forcat; en alguna localitat septentrional valenciana es denomina al forcat aladre de polligana o simplement polligana. | + | Està compost fonamentalment per una [[Rella|rella metàlica]] subjecta a un peça de [[fusta]] nomenada dental, que s'unix per una chicoteta peça accessòria nomenada orella o orellera i una atra denominada [[tenella]] a la cameta, peça de fusta allargada i corba que unix la rella i el dental en una peça o percha llarga nomenada timó o camatimó, la qual du un albarzó o correja per a subjectar en aquell el [[jou]] a on van junyits dos animals a banda i banda; se dirigix per un mànec nomenat [[esteva]], que va subjecte al dental i que sol dur un forat o ansa nomenat [[mandil]]; s'utilisa per a llaurar la terra. |
| + | |||
| + | Est aladre tirat per dos animals se sol denominar aladre de parell, en contraposició a l'aladre d'un sol animal, a on el camatimó és doble en forma de [[forca]], que es denomina aladre de forcat o simplement forcat. V. forcat; en alguna localitat septentrional valenciana es denomina al forcat aladre de polligana o simplement polligana. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 18:29 18 jun 2025
Un aladre (del llatí aratru, mat. sign.), en castellà arado, segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és un instrument agrícola, mogut per força animal com cavalls o bous i modernament mecànica.
Està compost fonamentalment per una rella metàlica subjecta a un peça de fusta nomenada dental, que s'unix per una chicoteta peça accessòria nomenada orella o orellera i una atra denominada tenella a la cameta, peça de fusta allargada i corba que unix la rella i el dental en una peça o percha llarga nomenada timó o camatimó, la qual du un albarzó o correja per a subjectar en aquell el jou a on van junyits dos animals a banda i banda; se dirigix per un mànec nomenat esteva, que va subjecte al dental i que sol dur un forat o ansa nomenat mandil; s'utilisa per a llaurar la terra.
Est aladre tirat per dos animals se sol denominar aladre de parell, en contraposició a l'aladre d'un sol animal, a on el camatimó és doble en forma de forca, que es denomina aladre de forcat o simplement forcat. V. forcat; en alguna localitat septentrional valenciana es denomina al forcat aladre de polligana o simplement polligana.
