Canvis

Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant 1915 i 1916 els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Malí van ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la [[guerra de Volta-Bani]]). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de [[Dori]] també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la Primera guerra mundial, el 1 de març de 1919, i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida [[Alt Volta]] i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el [[5 de setembre]] de [[1932]], i el seu territori es va dividir entre Costa de Marfil, Malí i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa de Marfil.

Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant 1915 i 1916 els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Malí van ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la [[guerra de Volta-Bani]]). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de [[Dori]] també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la Primera guerra mundial, el 1 de març de 1919, i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida [[Alt Volta]] i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el [[5 de setembre]] de [[1932]], i el seu territori es va dividir entre Costa de Marfil, Malí i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa de Marfil.

La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]].  En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en 1978.

La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]].  En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en [[1978]].

En 1980 es produïx un nou colp militar liderat per [[Saye Zerbo]], qui a la seua vegada és derrocat en 1982. Ad açò seguix un alçament en 1983, que porta al poder a [[Thomas Sankara]] un carismàtic capità. En 1984 el govern revolucionari va canviar no sols el nom del país a Burkina Fasso, sino que modificà la bandera i l'himne nacional.  El president actual (2007) és [[Blaise Compaore]], qui va prendre el poder en 1987 després d'un [[colp d'estat]] en el qual fon assessinat el president [[Thomas Sankara]].

En [[1980]] es produïx un nou colp militar liderat per [[Saye Zerbo]], qui a la seua vegada és derrocat en [[1982]]. Ad açò seguix un alçament en 1983, que porta al poder a [[Thomas Sankara]] un carismàtic capità. En [[1984]] el govern revolucionari va canviar no sols el nom del país a Burkina Fasso, sino que modificà la bandera i l'himne nacional.  El president actual (2007) és [[Blaise Compaore]], qui va prendre el poder en 1987 després d'un [[colp d'estat]] en el qual fon assessinat el president [[Thomas Sankara]].

== Govern i política ==

== Govern i política ==

[[Image:180PX-~1.JPG|thumb|President de Burkina Faso Blaise Compaoré.]]

[[Image:180PX-~1.JPG|thumb|President de Burkina Faso Blaise Compaoré.]]

La constitució de [[1991]], establí un sistema de govern semipresidencial en un [[parlament]] (Assemblée) el qual pot ser dissolt pel president de la República. L'any 2000 es va modificar la [[constitució]] acurtant-se la duració del periodo presidencial de 7 a 5 anys, lo qual  es va posar en efecte a partir de les eleccions del 2005.  

La constitució de [[1991]], establí un sistema de govern semipresidencial en un [[parlament]] (Assemblée) el qual pot ser dissolt pel president de la República. L'any [[2000]] es va modificar la [[constitució]] acurtant-se la duració del periodo presidencial de 7 a 5 anys, lo qual  es va posar en efecte a partir de les eleccions del 2005.  

El parlament consistix de dos cambres: la Cambra baixa (l'Assemblée Nationale) i la Cambra alta (la Chambre des Représentants). Existix també una Cambra constitucional, composta per deu membres, i un Consell econòmic i social, sent abdós òrguens de caràcter purament consultiu.

El parlament consistix de dos cambres: la Cambra baixa (l'Assemblée Nationale) i la Cambra alta (la Chambre des Représentants). Existix també una Cambra constitucional, composta per deu membres, i un Consell econòmic i social, sent abdós òrguens de caràcter purament consultiu.

== Organisació polític-administrativa ==

== Organisació polític-administrativa ==

[[Image:BurkinaFaso Regions.png|right|350px|Regions de Burkina Faso]]

[[Image:BurkinaFaso Regions.png|right|350px|<center>Regions de Burkina Faso</center>]]

Burkina Faso està dividida en tretze [[regions de Burkina Faso|regions]], quarantacinc [[províncies de Burkina Faso|províncies]] i 301 [[Departaments de Burkina Faso|departaments]]. Les regions i el seu respectiva capital entre paréntesis són:

Burkina Faso està dividida en tretze [[regions de Burkina Faso|regions]], quarantacinc [[províncies de Burkina Faso|províncies]] i 301 [[Departaments de Burkina Faso|departaments]]. Les regions i el seu respectiva capital entre paréntesis són:

== Geografia ==

== Geografia ==

[[Image:505px-Burkina Faso Map.jpg|right|thumb|400px|Mapa de Burkina Faso]]

[[Image:505px-Burkina Faso Map.jpg|right|thumb|400px|<center>Mapa de Burkina Faso</center>]]

[[Image:360px-Burkina Faso - Tolotama Reforestation.jpg|thumb|360px|Reforestació en Tolotama, Burkina Faso]]

[[Image:360px-Burkina Faso - Tolotama Reforestation.jpg|thumb|360px|<center>Reforestació en Tolotama, Burkina Faso</center>]]

Burkina Faso posseïx dos regions principals:

Burkina Faso posseïx dos regions principals:

== Economia ==

== Economia ==

[[Image:800px-Burkina Faso - Tarfila Farming Group.jpg|thumb|250px|left|Grup d'agricultors de Tarfila.]]

[[Image:800px-Burkina Faso - Tarfila Farming Group.jpg|thumb|250px|left|<center>Grup d'agricultors de Tarfila.</center>]]

Burkina Faso és un dels països més pobres del món, en un ingrés brut per càpita de només 1.200 dólars anuals. Esta sifra l'ubica com la nació que fa vintisset més pobra del món, junt en atres nacions com la [[República del Congo]] i [[Taykistan]].<ref>{{cita web | título=CIA World Factbook, GDP Per Capita Rank Order | url=https://www.Cia.gov/cia/publications/factbook/rankorder/2004rank.Html }}

Burkina Faso és un dels països més pobres del món, en un ingrés brut per càpita de només 1.200 dólars anuals. Esta sifra l'ubica com la nació que fa vintisset més pobra del món, junt en atres nacions com la [[República del Congo]] i [[Taykistan]].<ref>{{cita web | título=CIA World Factbook, GDP Per Capita Rank Order | url=https://www.Cia.gov/cia/publications/factbook/rankorder/2004rank.Html }}

</ref> El seu alt índex de creiximent poblacional junt en secor del la seua terra són factors que influïxen en forma rellevant en el seu índex de pobrea. L'[[agricultura]] representa el 32% del seu producte brut intern i dona treball al 80% de la seua població treballadora. Es destaca l'atenció del ganado, i  especialment en el sur i el sudoest el cultiu de [[melca]], [[mill]], [[dacsa]], [[cacauet]], [[arròs]] i [[cotó]].

</ref> El seu alt índex de creiximent poblacional junt en secor del la seua terra són factors que influïxen en forma rellevant en el seu índex de pobrea. L'[[agricultura]] representa el 32% del seu producte brut intern i dona treball al 80% de la seua població treballadora. Es destaca l'atenció del ganado, i  especialment en el sur i el sudoest el cultiu de [[melca]], [[mill]], [[dacsa]], [[cacauet]], [[arròs]] i [[cotó]].

L'[[Unió Europea]] (UE) és el principal soci comercial de Burkina Faso.

L'[[Unió Europea]] (UE) és el principal soci comercial de Burkina Faso.

'''Recursos naturals''': manganés, pedra calcàrea, marbre, or, antimoni, coure, níquel, bauxita, plom, fosfat, plata, zinc i peix.

'''Recursos naturals''': manganés, pedra calcàrea, marbre, [[or]], antimoni, coure, níquel, bauxita, plom, fosfat, [[plata]], zinc i peix.

'''Productes agropecuaris''': mill, melca, canya de sucre, dacsa, cotó, cacauets, creïlla, sésam, anous, ganado boví, de llana i aus de corral.

'''Productes agropecuaris''': mill, melca, canya de [[sucre]], [[dacsa]], cotó, cacauets, [[creïlla]], sésam, [[nou|anous]], ganado boví, de llana i aus de corral.

'''Principals indústries''': aliments, cervesa, indústria llaugera, farines, sabons, cotó, llandes, motocicletes, begudes suaus i calçat.

'''Principals indústries''': aliments, cervesa, indústria llaugera, farines, sabons, cotó, llandes, motocicletes, begudes suaus i calçat.

== Demografia ==

== Demografia ==

[[Image:800px-BoboDioulasso-GrandMosqueN.jpg|thumb|400px|Mesquita en Bobo-Dioulasso]]

[[Image:800px-BoboDioulasso-GrandMosqueN.jpg|thumb|400px|<center>Mesquita en Bobo-Dioulasso</center>]]

L'any [[2007]], Burkina Faso conta en una població de 14.326.000 habitants. L'esperança de vida és de 49 anys, sent l'edat mija de la seua població de manco de 17 anys.

L'any [[2007]], Burkina Faso conta en una població de 14.326.000 habitants. L'esperança de vida és de 49 anys, sent l'edat mija de la seua població de manco de 17 anys.