Diferència entre les revisions de "Parc empresarial" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 2:

Un '''parc empresarial''' o '''parc d'oficines''' és un àrea de terreny a on varis [[edifici]]s de [[oficina|oficines]] estan agrupats. Tot el treball que es realisa és de caràcter comercial, no industrial ni residencial. Estos són populars en zones suburbanes o zones no cèntriques de la ciutat, a on el desenroll és més barat pels costs baixos de la terra i costs de construcció més baixos per a la construcció en general o no necessàriament més alts. A sovint estan prop d'autopistes o carreteres principals.

Els parcs empresarials prenen el seu disseny [[urbanisme|urbanístic]] de l'hibridació de la [[ciutat-jardí]] i dels models anglosaxons del [[campus universitari]]. Solen usar edificis de baixa altura i la seua disposició per a atenció als espais lliures com una forma de modelar el mig ambient i les futures construccions autònomes. Els parcs solen ser recints temàtics de peces arquitectòniques autònomes dispostes al voltant de places d'aparcament i servicis comuns, i estan situades en els punts més accessibles de la ret vial metropolitana<ref>José María Ezquiaga (November–December 1998). "The City: Folds and Pieces". AV Monographs 74: 4–11.</ref>.

== Referències ==

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 Un '''parc empresarial''' o '''parc d'oficines''' és un àrea de terreny a on varis [[edifici]]s de [[oficina|oficines]] estan agrupats. Tot el treball que es realisa és de caràcter comercial, no industrial ni residencial. Estos són populars en zones suburbanes o zones no cèntriques de la ciutat, a on el desenroll és més barat pels costs baixos de la terra i costs de construcció més baixos per a la construcció en general o no necessàriament més alts. A sovint estan prop d'autopistes o carreteres principals.
 Els parcs empresarials prenen el seu disseny [[urbanisme|urbanístic]] de l'hibridació de la [[ciutat-jardí]] i dels models anglosaxons del [[campus universitari]]. Solen usar edificis de baixa altura i la seua disposició per a atenció als espais lliures com una forma de modelar el mig ambient i les futures construccions autònomes. Els parcs solen ser recints temàtics de peces arquitectòniques autònomes dispostes al voltant de places d'aparcament i servicis comuns, i estan situades en els punts més accessibles de la ret vial metropolitana<ref>José María Ezquiaga (November–December 1998). "The City: Folds and Pieces". AV Monographs 74: 4–11.</ref>.
 == Referències ==