Diferència entre les revisions de "Choriç"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Més conegudes fòra d'[[Europa]] són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és diferent. En [[Uruguai]] i [[Argentina]] alguns dels choriços típics son: el "choriç parriller" (que es fa sense curar -ni dessecar ni fumar- puix se posa casi "fresc" per a cuinar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguai i [[Paraguai]], i despuix també en [[Bolívia]], [[Chile]], [[Perú]], el choriç parriller se menja en forma de choripà. | Més conegudes fòra d'[[Europa]] són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és diferent. En [[Uruguai]] i [[Argentina]] alguns dels choriços típics son: el "choriç parriller" (que es fa sense curar -ni dessecar ni fumar- puix se posa casi "fresc" per a cuinar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguai i [[Paraguai]], i despuix també en [[Bolívia]], [[Chile]], [[Perú]], el choriç parriller se menja en forma de choripà. | ||
== Referències == | |||
* Luján, Nestor. (1994), “Como piñones mondados, Cuento de Cuentos de Gastronomía”, Ed. Folio, Barcelona | |||
* Luján, Nestor. (1995), “El ritual del aperitivo”, Ed. Folio, Barcelona | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||