Diferència entre les revisions de "Leopolt Peñarroja"

Sense resum d'edició
Llínea 92: Llínea 92:


{{Cita|''El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en "El Mozarábe de Valencia" i "Cristianos bajo el Islam", afirma: "La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica".''|[[Joan Ignaci Culla]] (''[[Levante-EMV]]'', 8.1.2005)}}
{{Cita|''El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en "El Mozarábe de Valencia" i "Cristianos bajo el Islam", afirma: "La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica".''|[[Joan Ignaci Culla]] (''[[Levante-EMV]]'', 8.1.2005)}}
{{Cita|Heus aci un paragraf quasi profetic que no té desperdici. L'escrigué [[Germà Colón|Germá Colón]] en un excelent treball de [[1953]] ("El valenciano"): 'Es sabido que la lengua de aquellos moros que quedaron en Valencia no era ya el árabe, sino un habla neolatina, y es evidente que ese romance no pudo inmediatamente ser suplantado [...]. Resulta, pues, casi inverosímil, aceptar esta rápida asimilación de la lengua catalana condicionada sólo por el hecho de la reconquista, si a su lado no existen otros determinantes más categóricos [...]. El sentimiento lingüístico de los hablantes [aludix al rebuig de la suposta catalanitat de llengua pels valencians] ha de tener una base real y tal vez, cuando el romance mozárabe de esos territorios sea mejor conocido, podamos explicarnos más fácilmente las causas de dicho sentimiento' (VII Congrés Int. Lling. Rom., Actes, I, 131).
(Hui el senyor Colón navega a tres aigües. Quan, en certa sessio del [[Consell Valencià de Cultura]], pocs anys arrere, li vaig recordar l'inexplicable contradiccio entre estes paraules i la seua propia actual postura, es va encollir de muscles. Tindria motius. No tenia raons.)
Dia yo, per tant, que esta era una 'intuicio' quasi profetica de Germá Colón perqué hui coneixem més, millor i més profundament el romanç vernacul de la Valencia musulmana; romanç que la Llingüistica Historica ha denominat, sense massa fortuna, [[Mossàrap|mossarap]]; pero tan romanç com els demes romanços hispanics, del gallec al catala.|'El parlar romanic valencià d'abans de Jaume I' per Leopolt Peñarroja (''[[El Palleter]]'', 10.1.2006)}}


{{Cita|¿Quín futur li aguarda a la llengua valenciana?
{{Cita|¿Quín futur li aguarda a la llengua valenciana?