Diferència entre les revisions de "Planchs de Sen Esteve"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 21: Llínea 21:
  
 
* [[Epistolare Valentinum]]
 
* [[Epistolare Valentinum]]
 
+
   
 
[[Categoria: Llingüística]]
 
[[Categoria: Llingüística]]
 
[[Categoria: Llengües romàniques]]
 
[[Categoria: Llengües romàniques]]

Última revisió del 18:52 21 jul 2025

Planchs de Sen Esteve

Les Planchs de Sen Esteve (Les planyences o llaments de Sant Esteve) és una epístola que està continguda en el còdex Epistolare Valentinum, que consta de paràfrasis en llengua vulgar i notació gregoriana sobre pauta de cinc llínees. D'eixe document, el professor Mourelle de Lema prengué distints fragments, de la versió llatina i valenciana; la valenciana, més que una traducció és una interpretació o explicació, a voltes ampliada, pedagògica.

En l'epístola de les "Planchs de Sen Esteve", d'autor anònim, es troben explicacions en romanç pla en mig de texts en llatí:

  • Text en llatí
Lectio actuum apostolorum. In diebus illis. Stephanus autem plenus gratia et furtitudine faciebat prodigia et signa magna in populo.
  • Text en romanç valencià
esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat, Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam…

Cites[editar | editar còdic]

La creencia errónea por supuesto, de que aquí no se hablaba nada de valenciano, hasta la conquista de Jaime I de Aragón, es sabido que es falsa, ya en el siglo XI existía un romance valenciano, yo diría un protorromance que nos aparece en las 'jarchas', lo que nos demuestra que ya hubo una cultura anterior, propiciada por judíos y moros. Prueba contundente fue la explicación de una parte de sus investigaciones, centrada en el estudio del Códice 'Epistolare Valentinum', guardado en nuestro archivo catedralicio, el que representa el primer texto del romance valenciano, pero de un romance con una sintaxis perfecta, con sentido, no con elementos aislados [...] el profesor Mourelle (1), nos afirma, nos prueba que ya en Valencia existía una vida religiosa intensa y, por supuesto cultural. En este códice aparecen 119 parroquias, a caballo del siglo X y XI.

Vore també[editar | editar còdic]