Fruit

Fruit
Classificació científica

Fruit és el nom que rep, en botànica, l'estructura que es desenrolla a partir de l'ovari d'una flor fecundada, i que conté la o les llavors. El fruit servix per protegir la llavor i facilitar-ne la dispersió.

Els fruits es classifiquen segons diversos criteris, pero especialment segons la consistència del pericarpi (la part que envolta la llavor) i si s'obren o no quan maduren.

Classificació

Els fruits es classifiquen principalment segons dos criteris:

• La textura del pericarpi (sec o carnós).

• Si s'obren o no quan maduren (dehiscents o indehiscents).

Fruits secs

Es caracterisen per un pericarpi sec i dur en madurar. Poden ser:

Dehiscents

Són aquells que s'òbrin en madurar per a lliberar les llavors:

• Càpsula – s'obri per diversos carpels (ex: rosella).

• Bajoca – típica de les fabàcees, s'obri per dos costats (ex: garrofera, fava).

• Folícul – s'obri només per una vora (ex: vinca).

• Siliqua – fruït allargat que s'obri per dos valves deixant una membrana central (ex: colza).

Indehiscents

No s'òbrin quan maduren. Eixemples:

• Núcula – fruït sec, dur i tancat (ex: roure, avellaner).

• Cariopsi – la llavor està soldada al pericarpi (ex: blat, ordi).

• Aqueni – llavor lliure dins del fruït (ex: granets de la fraula).

• Samara – aqueni alat (ex: auró).

• Cipsela – fruit típic de les compostes (ex: girasol).

Fruits carnosos

Tenen el pericarpi sucós o carnós, i solen ser més vistosos per atraure animals dispersors.

• Drupa – fruit d'una sola llavor envoltada per un endocarpi dur o pinyol (ex: oliva, cirera).

• Baya – tot el fruit és carnós, conté diverses llavors (ex: tomata, raïm).

• Poma – fruit fals que inclou el receptàcul (ex: pomera, perera).

• Hesperidi – típic dels cítrics, en sacs sucosos en l'interior (ex: taronja, llima).

• Pepònide – fruit allargat i carnós, propi de les cucurbitàcees (ex: carabassa, meló).

Fruits múltiples i infrutescència

• Fruit múltiple – prové de diversos ovaris d'una sola flor (ex: mora).

• Infrutescència – fruit format a partir d’una inflorescència completa (ex: figuera, pinya tropical).

Fruits falsos

Són fruits que es formen a partir d'estructures florals a banda de l'ovari:

• Poma – prové del receptàcul floral.

• Fraula – el fruit verdader són els aquenis de la superfície.

• Figa – infrutescència en forma de siconi.

Dispersió

Els fruits ajuden a dispersar les llavors per diversos mecanismes:

• Anemocòria – dispersió pel vent (ex: samara, cipsela).

• Zoocòria – dispersió per animals (ex: fruits carnosos).

• Hidrocòria – dispersió per l’aigua (ex: coco).

• Autocòria – dispersió per mecanismes propis de la planta (ex: baló de pastor).

Importància

Els fruits tenen una gran importància per a l'alimentació humana, per la seua aportació en nutrients, fibres i vitamines. També són utilisats per a la producció d'olis vegetals, medicaments i productes industrials.

Enllaços externs

• Entrada «Fruit» – Herbari Virtual del Mediterrani Occidental

• Artícul sobre «Fruit» en la Wikipedia castellana