| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | + | {{CaixaTaxons |
| | + | | nom = Agrèvol |
| | + | | image = Ilex aquifolium 001.JPG |
| | + | | llegenda = |
| | + | | status = LC |
| | + | | regnum = [[Plantae]] |
| | + | | divisio = [[Magnoliophyta]] |
| | + | | classis = [[Magnoliopsida]] |
| | + | | ordo = [[Aquifoliàcees]] |
| | + | | familia = [[Aquifoliaceae|Aquifoliàcees]] |
| | + | | genus = [[Ilex]] |
| | + | | species = Ilex aquifolium |
| | + | | species_authority = [[Carles Linneo|L.]] |
| | + | | mapa = Ilex aquifolium range.svg |
| | + | | llegenda_mapa = |
| | + | }} |
| | [[Archiu:Trmacb.jpg|thumb|250px|Agrévol]] | | [[Archiu:Trmacb.jpg|thumb|250px|Agrévol]] |
| | | | |
| − | L''''Agrévol''' (acebo en [[castellà]]), l'orige del seu nom està en el [[llatí]] "acer", "acre" i "acerbus", que significa acre si atenem al seu sabor i recio, si atenem a la seua forma, referint-se provablement a l'espècie d'agulles que presenten els seus durs fulls. Hi ha numeroses varietats, de les que es cultiven unes 70 pel seu alt valor ornamental. | + | L''''Agrèvol''' també conegut per grevoler ('''''Ilex aquifolium''''') (acebo en [[castellà]]). Hi ha numeroses varietats, de les que es cultiven unes 70 pel seu alt valor ornamental. |
| | | | |
| − | L'agrevol és un arbust que pot alcançar els dos metros. El seu full és perenne, molt dura i lluenta; les seues flors es presenten en chicotetes arracades, que donen lloc als fruts tan característics de boletes [[Roig|roges]]. | + | L'agrévol és un abruixell perennifoli que pot alcançar els dos metros, de la família de les [[Aquifoliaceae|aquifoliàcees]]. És conegut pels seus fruits rojos i les fulles lluentes i punchoses. Té un valor ecològic, ornamental i cultural destacat. |
| | | | |
| | Des de l'any [[1984]] està prohibida la recolecció venda i comercialisació de qualsevol part de la planta o de la planta sancera en [[Catalunya]] i algunes atres comunitats autònomes de la [[Península Ibèrica]], per l'abús que s'ha produït en els últims anys, ya que forma part de la dieta de diferents animals que poblen els nostres boscs i que troben en els seus fruts l'aliment necessari per a passar el dur i fret [[hivern]]. | | Des de l'any [[1984]] està prohibida la recolecció venda i comercialisació de qualsevol part de la planta o de la planta sancera en [[Catalunya]] i algunes atres comunitats autònomes de la [[Península Ibèrica]], per l'abús que s'ha produït en els últims anys, ya que forma part de la dieta de diferents animals que poblen els nostres boscs i que troben en els seus fruts l'aliment necessari per a passar el dur i fret [[hivern]]. |
| | | | |
| | + | == Descripció == |
| | + | ''Ilex aquifolium'' pot arribar fins als 10–15 metros d’altura. Presenta una escorça llisa i grisa en l’arbre adult. |
| | + | |
| | + | - [[Morfologia foliar|Fulla]]: perenne, coriariàcea, de forma ovalada, de color vert fosc i lluent. Els marges solen ser ondulats i en punches, sobretot en individus joves o de parts baixes. |
| | + | |
| | + | - [[Flor]]: menuda, blanca, en quatre pétals. Unisexuals; les plantes són dioiques (mascles i femelles separats). |
| | + | |
| | + | - [[Fruit]]: tipo [[Drupa|drupa]] globosa de color roig intens quan madura, d’uns 6–10 mm. És tòxic per a l’humà pero consumit per aus. |
| | + | |
| | + | - [[Tronc]]: erecte, de creiximent lent, en ramificació irregular i copa densa. |
| | + | |
| | + | == Hàbitat == |
| | + | Habita en boscs caducifolis, carrascals i zones ombrívoles i humides, sovint en sols silícics o llaugerament àcits. Es troba des del nivell del mar fins a zones de muntanya mijana. En la Península Ibèrica és més freqüent al nort i en altituts elevades. |
| | + | |
| | + | == Taxonomia == |
| | + | |
| | + | ''Ilex aquifolium'' fon descrit per [[Carles Linneo|Linnaeus]] en [[1753]]. El gènero ''Ilex'' comprén més de 400 espècies arreu del món, majoritàriament en zones tropicals i subtropicals. |
| | + | |
| | + | == Etimologia == |
| | + | |
| | + | - '''Ilex''': del llatí clàssic per a ‘carrasca’, usat per similitut de les fulles. |
| | + | |
| | + | - '''aquifolium''': de *acus* (‘puncha’) i *folium* (‘fulla’), per les punches marginals. |
| | + | |
| | + | == Subespècies i varietats == |
| | + | |
| | + | No presenta subespècies reconegudes, pero sí numerosos cultius ornamentals, en variants de port, fulla o color del fruit. |
| | + | |
| | + | == Usos == |
| | Per la forma especial dels seus fulls i al color [[vert]] intens, acompanyat pels rojos fruts és la planta que més s'ha utilisat a lo llarc dels anys per a adornar les diferents llars per les dates nadalenques. | | Per la forma especial dels seus fulls i al color [[vert]] intens, acompanyat pels rojos fruts és la planta que més s'ha utilisat a lo llarc dels anys per a adornar les diferents llars per les dates nadalenques. |
| | | | |
| | La tradició de posar-ho com a adorn en les nostres llars nos ve de molt antic i en l'antiguetat era molt venerada, degut a que era el símbol de la fertilitat en mig de l'hivern, donant un toc de vida a la naturalea i a la pròpia llar. | | La tradició de posar-ho com a adorn en les nostres llars nos ve de molt antic i en l'antiguetat era molt venerada, degut a que era el símbol de la fertilitat en mig de l'hivern, donant un toc de vida a la naturalea i a la pròpia llar. |
| | | | |
| − | Se solen colocar ramillets d'estes plantes en els marcs de les portes i en les finestres. La tradició diu que si dos persones es troben en una porta sobre la que hi ha agrévol o [[visc]] deuen besar-se. Esta tradició procedix dels països del nort d'[[Europa]]. En [[Estats Units]] es va posar de moda en el [[sigle XIX]]. En [[Espanya]] té poca tradició pero en Llatinoamèrica té més. | + | Se solen colocar ramellets d'estes plantes en els marcs de les portes i en les finestres. La tradició diu que si dos persones es troben en una porta sobre la que hi ha agrévol o [[visc]] deuen besar-se. Esta tradició procedix dels països del nort d'[[Europa]]. En [[Estats Units]] es va posar de moda en el [[sigle XIX]]. En [[Espanya]] té poca tradició pero en Llatinoamèrica té més. |
| | | | |
| | Atres tradicions nadalenques són: | | Atres tradicions nadalenques són: |
| Llínea 48: |
Llínea 93: |
| | |- | | |- |
| | |} | | |} |
| − |
| + | |
| | + | La fusta, molt dura i blanca, ha segut usada en torneria i talla. El fruit és tòxic per als humans pero molt consumit per aus silvestres. |
| | + | |
| | + | == Conservació == |
| | + | |
| | + | Tot i que és abundant en moltes zones, està protegit en diversos llocs per l’excés de recolecció. Figura com a «Preocupació Menor» (LC) segons la [[UICN]]. |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | |
| | + | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:128843-1 «Ilex aquifolium». Plants of the World Online – Kew] |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | |
| | + | * Tutin, T.G. et al. (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press. |
| | + | * Castroviejo, S. et al. (eds.) (1986–2020). *Flora iberica*. Real Jardín Botánico, CSIC. |
| | + | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | + | |
| | + | * [http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/2035/especie/ilex-aquifolium L’Herbari Virtual – ''Ilex aquifolium''] |
| | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Ilex_aquifolium ''Ilex aquifolium'' en Wikipedia] |
| | * [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad], (en [[castellà]]) | | * [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad], (en [[castellà]]) |
| | | | |
| | [[Categoria:Biologia]] | | [[Categoria:Biologia]] |
| | [[Categoria:Botànica]] | | [[Categoria:Botànica]] |
| | + | [[Categoria:Abruixells]] |
| | + | [[Categoria:Aquifoliaceae]] |
| | [[Categoria:Plantes ornamentals]] | | [[Categoria:Plantes ornamentals]] |
| | [[Categoria:Cultura Valenciana]] | | [[Categoria:Cultura Valenciana]] |
| | [[Categoria:Tradicions nadalenques]] | | [[Categoria:Tradicions nadalenques]] |
| | [[Categoria:Nadal]] | | [[Categoria:Nadal]] |