Diferència entre les revisions de "Xilema"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 35: Llínea 35:
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
* [https://web.archive.org/web/20080920104642/http://hiperbotanica.net/tema16/index16.htm Morfología de plantas vasculares – Tema 16. Tejidos conductores vasculares]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Strassburger, E. 1994. ''Tratado de Botánica''. 8.ª edición. Omega, Barcelona
 
* Valla, Juan J. (2007). Botánica. Morfología de las plantas superiores. (1a ed. 20a reimp. edición). Buenos Aires: Hemisferio sur. p. 352. ISBN 950-504-378-3
 
* Valla, Juan J. (2007). Botánica. Morfología de las plantas superiores. (1a ed. 20a reimp. edición). Buenos Aires: Hemisferio sur. p. 352. ISBN 950-504-378-3
  

Revisió de 16:07 24 jul 2025

El xilema está format per els círculs rojos

Xilema

El xilema és un dels principals teixits de conducció de les plantes vasculars. La seua funció principal és transportar l'aigua i els minerals absorbits per les arrels fins a les parts aèries de la planta, especialment les fulles, a on es produïx la fotosíntesis.

Funció

El xilema permet el flux ascendent de la llacor bruta (aigua + sals minerals) des de les arrels cap a la resta del vegetal. Este transport es produïx principalment per dos mecanismes:

Gràcies al xilema, l'aigua i els nutrients arriben a totes les parts vives de la planta, fent possible el seu creiximent, el desenroll de les seues funcions vitals i la producció de flors, fruits i llavors.

Estructura

El xilema està format per diversos tipos de cèlules:

Les cèlules del xilema generalment estan mortes quan arriben a la madurea funcional, excepte el parènquima.

Tipos de xilema

  • Xilema primari: es forma durant el primer creiximent de la planta, gràcies a l'apex de l'arrel i la tija.
  • Xilema secundari: es forma durant el creiximent en grossor, per acció del càmbium vascular. És el responsable de la formació de l'anell de creiximent en arbres i arbusts.

Importància

El xilema és fonamental per a la vida de les plantes vasculars. Ademés, constituïx gran part de la fusta utilisada per l'ser humà en construcció, mobles, paper i combustibles.

Referències

Bibliografia

  • Strassburger, E. 1994. Tratado de Botánica. 8.ª edición. Omega, Barcelona
  • Valla, Juan J. (2007). Botánica. Morfología de las plantas superiores. (1a ed. 20a reimp. edición). Buenos Aires: Hemisferio sur. p. 352. ISBN 950-504-378-3

Enllaços externs