Canvis

Estigue casat en Na [[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).

Estigue casat en Na [[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).

Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d'En Clapers]]. En l'any [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l’obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Màrtir]]", per lo que en l’[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la glòria i arcada de l'iglesia de [[Sant Nicolau]]”

Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d'En Clapers]]. En l'any [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l'obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Màrtir]]", per lo que en l'[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l'obra de la glòria i arcada de l'iglesia de [[Sant Nicolau]]”

Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en l'any [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.

Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en l'any [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l'escola de la Companyia.

Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.

Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.

Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d'[[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1458]].

Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d'[[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1458]].

Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarrià]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.

Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarrià]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l'han catalogat com obra satirica.

Fon un llibre d'ampla difusio, en successives edicions: [[1531]]-[[1532]]-[[1561]]-[[1562]]-[[1563]]-[[1573]]. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.

Fon un llibre d'ampla difusio, en successives edicions: [[1531]]-[[1532]]-[[1561]]-[[1562]]-[[1563]]-[[1573]]. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.

== Referències ==

== Referències ==

* A. Morel-Fatio, “Rapport adressé à M. le Ministre de l’Instruction publique sur une mission philologique à Valence, suivi d’une étude sur le Livre des femmes, poème valencien du XVè siècle, de maître Jaume Roig”, en Bibliothèque de l’Ecole de Chartes, 45 (1884), págs. 630-654; 46 (1885), págs. 108- 129 (en [[francés]])

* A. Morel-Fatio, “Rapport adressé à M. le Ministre de l'Instruction publique sur une mission philologique à Valence, suivi d’une étude sur le Livre des femmes, poème valencien du XVè siècle, de maître Jaume Roig”, en Bibliothèque de l'Ecole de Chartes, 45 (1884), págs. 630-654; 46 (1885), págs. 108- 129 (en [[francés]])

* Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2

* Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2

* [https://dbe.rah.es/biografias/4843/jaume-roig Real Academia de la Historia. Jaume Roig]

* [https://dbe.rah.es/biografias/4843/jaume-roig Real Academia de la Historia. Jaume Roig]

* Cantavella, Rosanna. Els cards i el llir: Una lectura de l'Espill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.

* Cantavella, Rosanna. Els cards i el llir: Una lectura de l'Espill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.

* Carré, Antònia. "La biblioteca del metge Jaume Roig". Anuari de Filologia, Universitat de Barcelona, vol. XVI, any 1993, secció C, número 4: 23–36.

* Carré, Antònia. "La biblioteca del metge Jaume Roig". Anuari de Filologia, Universitat de Barcelona, vol. XVI, any 1993, secció C, número 4: 23–36.

* Peirats Navarro, Anna I. Una aproximació a l’Espill de Jaume Roig. Valéncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004.

* Peirats Navarro, Anna I. Una aproximació a l'Espill de Jaume Roig. Valéncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004.

==Enllaços externs==

==Enllaços externs==