Canvis

6 bytes eliminats ,  24 juliol
Text reemplaça - ' l’' a ' l''
Llínea 2: Llínea 2:     
== Formació ==
 
== Formació ==
Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l’hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En l'any [[1768]] s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles ([[1784]]).  
+
Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l'hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En l'any [[1768]] s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles ([[1784]]).  
    
== Obres ==  
 
== Obres ==  
 
[[File:Paterna. Ajuntament.JPG|thumb|250px|Palau de Miraflor (Paterna)]]
 
[[File:Paterna. Ajuntament.JPG|thumb|250px|Palau de Miraflor (Paterna)]]
   −
Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l’Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]].  
+
Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l'Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]].  
    
En l'àmbit rural treballà en l'iglésia de [[Callosa d'En Sarrià]] i en la [[Palau de Miraflor|casa del comte de Villapaterna]] ([[Paterna]]) o [[Palau de Miraflor]], d'estil barroc i neoclàssic i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L'Alcúdia de Carlet|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].   
 
En l'àmbit rural treballà en l'iglésia de [[Callosa d'En Sarrià]] i en la [[Palau de Miraflor|casa del comte de Villapaterna]] ([[Paterna]]) o [[Palau de Miraflor]], d'estil barroc i neoclàssic i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L'Alcúdia de Carlet|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].   
    
== Bibliografia ==  
 
== Bibliografia ==  
*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore l’entrada "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7.   
+
*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore l'entrada "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7.   
 
*Bérchez, J. (1987). ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.'' Valéncia: Federico Doménech. ISBN 84-85402-43-X
 
*Bérchez, J. (1987). ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.'' Valéncia: Federico Doménech. ISBN 84-85402-43-X
  
154 189

edicions