Àrea de distribució biogeogràfica

Eixemple d'àrea de distribució geogràfica

L’àrea de distribució biogeogràfica (també nomenada simplement àrea de distribució, distribució geogràfica o àrea natural) és el territori o conjunt de regions geogràfiques a on una determinada espècie o taxo viu de forma natural o es pot trobar en estat silvestre.

Tipos de distribució

L'àrea de distribució pot presentar diferents patrons segons l'ecologia de l'espècie:

• Distribució cosmopolita: Present en quasi tots els continents (eix. Homo sapiens, Poa annua).
• Distribució endèmica: Limitada a una zona concreta (eix. Silene hifacensis en la Península Ibèrica).
• Distribució disjunta: Present en àrees separades per barreres geogràfiques.
• Distribució contínua: L'espècie es troba de forma ininterrompuda en una regió.
• Distribució relíctica: Vestigi d'una distribució més ampla del passat.

Factors que la determinen

Diversos factors influïxen en l'àrea de distribució d'una espècie:

• Condicions climàtiques i ecològiques.
• Presència de competidors o depredadors.
• Capacitat de dispersió de l'espècie.
• Activitat humana (introduccions, destrucció d'hàbitats...).
• Història geològica i biogeogràfica.

Cartografia de la distribució

Els mapes de distribució són aïnes fonamentals per a l'estudi i conservació de la biodiversitat. Estos mapes solen aparéixer en monografies, guies de camp o caixes taxonòmiques, mostrant àrees a on s'ha documentat la presència de l'espècie.

Importància

Conéixer l'àrea de distribució és essencial per a:

• Evaluar l'estat de conservació.
• Establir estratègies de conservació.
• Prevore els efectes del canvi climàtic.
• Estudiar patrons evolutius i ecològics.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Àrea de distribució biogeogràfica.

• Global Biodiversity Information Facility (GBIF)
• Herbolari Virtual del Mediterrani Occidental