Cedre

Cedrus
Classificació científica
Regne		Plantae
Divisió		Pinophyta
Classe		Pinopsida
Orde		Pinales
Família		Pinaceae
Gènero		Cedrus
Espècie		3-4 espècies

El gènero Cedrus comprén arbres perennifolis de gran port, coneguts popularment com a cedres. Són propis de muntanyes de clima temperat i mediterràneu, i es troben principalment en la regió mediterrànea oriental, l'Himàlaya i l’Atles nort-africà.

Descripció morfològica

Els membres del gènero Cedrus presenten les següents característiques:

• Fulla: aciculars, rígides, de color vert blavenc o glauc, agrupades en fascículs sobre braquiblasts o disperses sobre macroblasts.
• Flor: estròbils unisexuals; les masculines en forma de cilindre allargat i les femenines ovoïdals, erectes.
• Fruit: con gran, erecte i lignificà, que es desintegra sobre l’arbre per dispersar les sàmares alades.
• Tronc: de creiximent lent, recte, escorça grisa i clavillada, capçada piramidal en arbres joves i ampla en adults.

Hàbitat i distribució

El gènero Cedrus habita en zones montanyoses entre 1.300 i 3.200 m d’altura. Es troba en el Líban, Síria, Turquia, l’Himàlaya occidental (Afganistan, Pakistan, Índia) i les serrades de l’Atles al Marroc i Algèria.

Classificació interna

Les espècies reconegudes habitualment dins Cedrus són:

• Cedrus libani: cedre del Líban

• Cedrus atlantica: cedre de l’Atles

• Cedrus deodara: cedre de l’Himàlaya

• Cedrus brevifolia: cedre de Chipre (a voltes considerat subespècie de C. libani)

Sistemàtica i filogènia

Cedrus és el gènero més basal dins de les Pinaceae. Estudis moleculars indiquen que és germà dels pins (Pinus), pero se separà primerament dins la família.

Citologia

El número cromosòmic bàsic és x = 12, i la fòrmula habitual és 2n = 24. El genoma de Cedrus mostra cariotips relativament estables dins de la família Pinaceae.

Taxonomia

El gènero Cedrus fon establit per Carles Linneo en 1753. Es tracta d’un grup ben delimitat dins la família Pinaceae, caracterisat per les seues fulles agrupades i cons desintegrables erectes.

Etimologia

Cedrus: del grec *kedros* (κέδρος), usat per a designar diversos arbres aromàtics, provablement incloent ginebres i cedres.

Importància ecològica

Els cedres tenen un paper important com a arbres dominants en boscs montans. Brinden refugi i aliment a fauna local i estabilisen els sòls en pendents.

Usos

• Fusta de gran qualitat, aromàtica i resistent

• Ornamental en parcs i jardins

• Revalorisació paisagística en reforestacions

• En la cultura i simbologia de diverses civilisacions

Amenaces i conservació

Cedrus libani i Cedrus brevifolia han patit una reducció del seu hàbitat natural per la tala i pressió humana. S’han establit programes de reforestació i protecció de boscs autòctons en diversos països.

Galeria

• 

  Cedrus libani

• 

  Cedrus deodara

• 

  Cedrus atlantica

• 

  Cedrus brevifolia

Referències

• Farjon, A. (2010). A Handbook of the World's Conifers. Brill Academic.

Bibliografia

• Debazac, E. F. (1964). Les Cedres. Centre Technique du Bois et de l'Ameublement.

• Gymnosperm Database. Cedrus. www.conifers.org

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cedre.

• Cedrus en iNaturalist

• Cedrus en Plants of the World Online

• Cedrus en World Flora Online

• Cedrus en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental

• Artícul sobre Cedrus en la Wikipedia castellana