Diferència entre les revisions de "Batalla de Valéncia"

* [[1978]] (23 de febrer). Apareix el periòdic ''Som'', òrgan del [[Grup d’Acció Valencianista]], grup violente vinculat al blaverisme.

* [[1978]] (13 de març). Irrupció d’activistes blavers en el [[Palau de Benicarló]], on es reunix l’Assemblea de Parlamentaris.

* [[1978]] (17 de març). El govern espanyol aprova el règim preautonòmic valencià, instituint el [[Consell del País Valencià]].<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1978/03/18/pdfs/A06505-06506.pdf Real decret llei 10/1978, de 17 de març, pel qual s’aprova el règim preautonòmic del País Valencià].</ref>

* [[1978]] (10 d’abril). Incidents en una concentració d’elements blavers i de [[Força Nova]] durant la constitució del [[Consell del País Valencià]]. Els consellers trien, per unanimitat, a [[José Luis Albiñana]] (PSPV-PSOE) com a president.

* [[1978]] (maig). Ignacio Carrau encapçala una manifestació en desgreuge a [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], convocada per URV, GAV, AP i [[Força Nova]]. Acaba amb atacs a la seu regional de [[TVE]] en la Comunitat Valencianao i a la casa de [[Manuel Sanchís Guarner]].

* [[1978]] (setembre). Manifestacions violentes de fanàtics ultres en partits de futbol del [[València C.F.]]

* [[1978]] (26 d’octubre). Grups blavers intenten assaltar el [[Palau de la Generalitat Valenciana]], i insulten el president, [[José Luis Albiñana]].

* [[1978]] (4 de desembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls.

* [[1979]] (abril). Tal com preveia el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el nombre de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que van donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no aconseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta aconseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres).

* [[1979]] (23 i 26 d’abril). El Consell decidix adoptar com a bandera la senyera cuatribarrada. A la sessió del Consell no va assistir la UCD, que va rebutjar la decisió i la va qualificar d’il·legal al no haver aconseguit el quòrum necessari, fixat pel reglament de règim interior en huit consellers (només van assistir set).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/COMUNIDAD_VALENCIANA/GOBIERNO_HASTA_1999/Consejo/Pais/Valenciano/adopta/bandera/cuatribarrada/elpepiesp/19790426elpepinac_27/Tes/ El Consell del País Valencià adopta la bandera cuatribarrada], ''El País'', 26 d’abril de 1979.</ref> Bombes contra els domicilis de [[José Luis Albiñana]] i [[Fernando Martínez Castellano]], alcalde electe de [[València]], també del PSPV-PSOE. Insults a Albiñana en l’aeroport, assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, senyeres retirades per incontrolats.

* [[1979]] (3 de setembre). José Luis Albiñana i [[Manuel Girona]], president de la Diputació Provincial de València, agredits en [[Quart de Poblet]] quan assistien al ple per a demanar autonomia segons l’article 151 de la [[Constitució espanyola de 1978]] (via ràpida).

* [[1979]] (28 de setembre). [[Alfons Cucó]], senador pel [PSPV-PSOE]interpel·la], el govern sobre el clima de violència a València, reclamant la destitució del governador civil de València. <>refhttp:www.senado.es//legis1/publicaciones/pdf/senado/ds/PS/.0034 refPDF</>

* [[1979]] (6 d’octubre). Multitudinària manifestació a València contra la bandera cuatribarrada.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/Manifestacion/bandera/Consell/elpepiesp/19791007elpepinac_24/Tes/ Manifestación contra la bandera del Consell], ''[[El País]]'', 7 d’octubre de 1979.</ref>

* [[1979]] (9 d’octubre). L’alcalde de València, Ricardo Pérez Casat, el president de la Diputació Provincial, Manuel Girona, socialistes; autoritats acadèmiques i membres de la corporació municipal són agredits per grups blavers durant la processó cívica entre l’ajuntament i l’estàtua del rei Jaume I per a acompanyar a la bandera de la ciutat.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Violencia/ultra/conmemoracion/Diada/valenciana/elpepinac/19791010elpepinac_4/Tes Violència "ultra" en la commemoració de la "Adiada" valenciana"], ''El País'', 10 d’octubre de 1979.</ref>

* [[1979]] (mitjans octubre). Atacs a les seus del [[Partit Comunista del País Valencià|PCPV]] i del Sindicat Lliure de la Marina Mercant.

* [[1980]] (gener). La senyera de la Diputació és cremada dos vegades.

* [[1980]] (juny). Juí contra Pascual Martín Villalba ([[Grup d’Acció Valencianista|GAV]]), qui va acusar Sanchis Guarner de posar-se ell mateix la bomba.

* [[1980]] (10 de juliol). Blavers amenacen Manuel Girona a la porta de la Diputació de València.

* [[1980]] (tardor). Agressió a [[Josep Guia]] i la seua família.

* [[1980]] (novembre). És metrallat el bar ''El Sifó'', en el carrer del Mar de València

== Consecuencia del conflicte ==

A pesar de les coaccions i violència mediàtica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] la UCD va obtindre només dos diputats (un si es considera Ortí Bords, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant amb el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del PCPV feien que l’esquerra continuara sent majoritària en l’Assemblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes després de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, la UCD tenia majoria en el Consell i va plantejar una moció de censura contra Albiñana al desembre de 1979, davant de la qual cosa va haver de dimitir. L’agitació i la violència al carrer van determinar en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar la [[Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d’Autonomia]], finalment aprovat en 1982 mercé un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposada en l’article 143 de la Constitució, en compte de la de l’article 151. Es va canviar la senyera cuatribarrada de la Corona d’Aragó (oficial entre 1978 i 1980, amb l’escut del Consell al mig) per la senyera de la ciutat de València (amb franja blava), es va adoptar el nom de '''Comunitat Valenciana''' en compte de País Valencià i li va donar categoria de llengua al ''valencià'' (sense denominar-ho català).

L’afonament definitiu de la UCD com partit en 1981, la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|generals de 1982]], l’aprovació de l’estatut d’autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d’URV) va obtindre representació parlamentària, van provocar que el [[blaverisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. D’altra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], va mantindre tota la simbologia pactada, encara que va defendre les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la llengua en les escoles.