Diferència entre les revisions de "Cepell" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 16:

}}

'''Cepell''' ('''''Calluna vulgaris''''') és una mata perennifòlia de la família de les [[Ericaceae|ericàcees]], molt comuna en sòls àcits, torberes i zones montanyoses d'Europa occidental. Es tracta de l'única espècie del gènero ''Calluna''.

'''Cepell''' ('''''Calluna vulgaris''''') és una mata perennifòlia de la família de les [[Ericaceae|ericàcees]], molt comuna en sòls àcits, torberes i zones montanyoses d'[[Europa|Europa occidental]]. Es tracta de l'única espècie del gènero ''Calluna''.

== Descripció ==

''Calluna vulgaris'' és una mata chicoteta i densa que pot arribar a ~~fer~~ entre 20 i 50 cm d'altura. Té una apariència molt ramificada i fulles ~~menudes~~ que cobrixen densament les rames.

''Calluna vulgaris'' és una mata chicoteta i densa que pot arribar a tindre entre 20 i 50 cm d'altura. Té una apariència molt ramificada i fulles chicotetes que cobrixen densament les rames.

* [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt ~~menudes~~, escatoses, oposades i decussades, de forma llinear-triangulada, d'uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són ~~verdes~~ en estiu i poden prendre tons rogencs o morats en hivern.

* [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt chicotetes, escatoses, oposades i decussades, de forma llinear-triangulada, d'uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són de color [[vert]] en [[estiu]] i poden prendre tons [[Roig|rogencs]] o [[Morat|morats]] en [[hivern]].

* [[Flor|Flor]]: ~~menudes~~, pentàmeres, en forma de campaneta, de color rosa porpra, a voltes blanques. Dispostes en espigues terminals. Florix de [[juliol]] a [[setembre]].

* [[Flor|Flor]]: chicotetes, pentàmeres, en forma de campaneta, de color [[Rosa (color)|rosa]] porpra, a voltes [[Blanc|blanques]]. Dispostes en espigues terminals. Florix de [[juliol]] a [[setembre]].

* [[Fruit|Fruit]]: càpsula chicoteta en numeroses granes.

== Hàbitat ==

Preferix els sòls àcits i pobres en nutrients, i és molt típica de les landes, turberes, clars de bosc i muntanyes humides d'[[Europa]]. Al territori valencià és molt escassa, trobant-se puntualment en zones montanyoses fresques i en substrats silícics.

Preferix els sòls àcits i pobres en nutrients, i és molt típica de les landes, turberes, clars de bosc i muntanyes humides d'[[Europa]]. En el territori valencià és molt escassa, trobant-se puntualment en zones montanyoses fresques i en substrats silícics.

== Taxonomia ==

Llínea 32:

== Etimologia ==

* '''Calluna''': del grec *kallyno*, ‘netejar’, per l'ús tradicional de la planta per a fer graneres.

* '''Calluna''': del [[grec]] ''kallyno'', ‘netejar’, per l'ús tradicional de la planta per a fer [[Granera|graneres]].

* '''vulgaris''': significa ‘comú’, ‘correnta’, per la seua gran extensió en atres regions d'Europa.

== Usos ==

Tradicionalment s'ha usat per a confeccionar graneres i per a ús ornamental en jardineria. També se li atribuïxen propietats medicinals: diürètiques, antisèptiques urinàries i llaugerament sedants. Les abelles produïxen mel fosca i d'aroma forta a partir del seu néctar.

Tradicionalment s'ha usat per a confeccionar graneres i per a ús ornamental en jardineria. També se li atribuïxen propietats medicinals: diürètiques, antisèptiques urinàries i llaugerament sedants. Les [[Abella|abelles]] produïxen [[mel]] fosca i d'aroma forta a partir del seu néctar.

== Conservació ==

@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 }}
-'''Cepell''' ('''''Calluna vulgaris''''') és una mata perennifòlia de la família de les [[Ericaceae|ericàcees]], molt comuna en sòls àcits, torberes i zones montanyoses d'Europa occidental. Es tracta de l'única espècie del gènero ''Calluna''.
+'''Cepell''' ('''''Calluna vulgaris''''') és una mata perennifòlia de la família de les [[Ericaceae|ericàcees]], molt comuna en sòls àcits, torberes i zones montanyoses d'[[Europa|Europa occidental]]. Es tracta de l'única espècie del gènero ''Calluna''.
 == Descripció ==
-''Calluna vulgaris'' és una mata chicoteta i densa que pot arribar a fer entre 20 i 50 cm d'altura. Té una apariència molt ramificada i fulles menudes que cobrixen densament les rames.
+''Calluna vulgaris'' és una mata chicoteta i densa que pot arribar a tindre entre 20 i 50 cm d'altura. Té una apariència molt ramificada i fulles chicotetes que cobrixen densament les rames.
-* [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt menudes, escatoses, oposades i decussades, de forma llinear-triangulada, d'uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són verdes en estiu i poden prendre tons rogencs o morats en hivern.
+* [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt chicotetes, escatoses, oposades i decussades, de forma llinear-triangulada, d'uns 1–3 mm, cobrixen les tiges totalment. Són de color [[vert]] en [[estiu]] i poden prendre tons [[Roig|rogencs]] o [[Morat|morats]] en [[hivern]].
-* [[Flor|Flor]]: menudes, pentàmeres, en forma de campaneta, de color rosa porpra, a voltes blanques. Dispostes en espigues terminals. Florix de [[juliol]] a [[setembre]].
+* [[Flor|Flor]]: chicotetes, pentàmeres, en forma de campaneta, de color [[Rosa (color)|rosa]] porpra, a voltes [[Blanc|blanques]]. Dispostes en espigues terminals. Florix de [[juliol]] a [[setembre]].
 * [[Fruit|Fruit]]: càpsula chicoteta en numeroses granes.
 == Hàbitat ==
-Preferix els sòls àcits i pobres en nutrients, i és molt típica de les landes, turberes, clars de bosc i muntanyes humides d'[[Europa]]. Al territori valencià és molt escassa, trobant-se puntualment en zones montanyoses fresques i en substrats silícics.
+Preferix els sòls àcits i pobres en nutrients, i és molt típica de les landes, turberes, clars de bosc i muntanyes humides d'[[Europa]]. En el  territori valencià és molt escassa, trobant-se puntualment en zones montanyoses fresques i en substrats silícics.
 == Taxonomia ==
@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 == Etimologia ==
-* '''Calluna''': del grec *kallyno*, ‘netejar’, per l'ús tradicional de la planta per a fer graneres.
+* '''Calluna''': del [[grec]] ''kallyno'', ‘netejar’, per l'ús tradicional de la planta per a fer [[Granera|graneres]].
 * '''vulgaris''': significa ‘comú’, ‘correnta’, per la seua gran extensió en atres regions d'Europa.
 == Usos ==
-Tradicionalment s'ha usat per a confeccionar graneres i per a ús ornamental en jardineria. També se li atribuïxen propietats medicinals: diürètiques, antisèptiques urinàries i llaugerament sedants. Les abelles produïxen mel fosca i d'aroma forta a partir del seu néctar.
+Tradicionalment s'ha usat per a confeccionar graneres i per a ús ornamental en jardineria. També se li atribuïxen propietats medicinals: diürètiques, antisèptiques urinàries i llaugerament sedants. Les [[Abella|abelles]] produïxen [[mel]] fosca i d'aroma forta a partir del seu néctar.
 == Conservació ==