| − | L'estrena del musical ''Jesucristo Superstar'' en [[Espanya]] tingué lloc el [[6 de novembre]] de l'any [[1975]] en el Teatre Alcalà Palace de Madrit (actual Nou Teatre Alcalà), produït i protagonisat pel cantant [[Camilo Sesto]], qui va invertir dotze millons de [[Pesseta|pessetes]] per a posar en marcha l'obra. Fon tot un repte per a l'época, ya que, llavors, llevat excepcions puntuals el musical anglosaxó no s'hi havia prodigat en els escenaris espanyols. Ademés, eren els últims temps de la [[Franquisme|dictadura de Franco]] i els problemes que la versió cinematogràfica havia tingut en la censura per a poder proyectar-se en [[Espanya]] encara estaven recents. No obstant, l'espectàcul es va convertir en tot un èxit de públic i es va mantindre en cartell durant casi cinc mesos, contribuint a aumentar encara més la fama de la seua estrela principal. El tancament es va produir el [[28 de març]] de [[1976]], motivat pels compromisos professionals adquirits en anterioritat per Camilo Sesto. | + | L'estrena del musical ''Jesucristo Superstar'' en [[Espanya]] tingué lloc el [[6 de novembre]] de l'any [[1975]] en el Teatre Alcalà Palace de Madrit (actual Nou Teatre Alcalà), produït i protagonisat pel cantant [[Camilo Sesto]], qui va invertir dotze millons de [[Pesseta|pessetes]] per a posar en marcha l'obra. Fon tot un repte per a l'época, ya que, llavors, llevat excepcions puntuals el musical anglosaxó no s'hi havia prodigat en els escenaris espanyols. Ademés, eren els últims temps de la [[Franquisme|dictadura de Franco]] i els problemes que la versió cinematogràfica havia tingut en la censura per a poder proyectar-se en Espanya encara estaven recents. No obstant, l'espectàcul es va convertir en tot un èxit de públic i es va mantindre en cartell durant casi cinc mesos, contribuint a aumentar encara més la fama de la seua estrela principal. El tancament es va produir el [[28 de març]] de [[1976]], motivat pels compromisos professionals adquirits en anterioritat per Camilo Sesto. |
| | Dirigida per [[Jaime Azpilicueta]], qui també va realisar l'adaptació de les lletres al castellà junt a Nacho Artime, i coreografiada per Gelu Barbu, la producció contà en [[Teddy Bautista]] com a Judes, [[Ángela Carrasco]] com a María Magdalena, [[Alfonso Nadal]] com a Pilatos, Paco Plazas i Charly Chausson alternant-se com a Caifàs, Jason com a Anàs, Guillermo Antón com a Pedro, Antonio de Diego com a Simón Zelotes i Dick Zappala com Herodes, els qui foren triats entre els més de 1.200 aspirants que varen passar pels oïments. Teddy Bautista no solament interpretà a Judes, sino que ademés es va encarregar dels apanys i la direcció musical, mentres que l'escenografia i el vestuari foren dissenyats per Moncho Aguirre i l'allumenament per Fontanals. Un doble àlbum gravat en els Estudis Kirios de Madrit fon editat pel sagell Ariola, i un dels seus senzills, «Getsemaní», conseguí aplegar al número un de la llista de vendes. | | Dirigida per [[Jaime Azpilicueta]], qui també va realisar l'adaptació de les lletres al castellà junt a Nacho Artime, i coreografiada per Gelu Barbu, la producció contà en [[Teddy Bautista]] com a Judes, [[Ángela Carrasco]] com a María Magdalena, [[Alfonso Nadal]] com a Pilatos, Paco Plazas i Charly Chausson alternant-se com a Caifàs, Jason com a Anàs, Guillermo Antón com a Pedro, Antonio de Diego com a Simón Zelotes i Dick Zappala com Herodes, els qui foren triats entre els més de 1.200 aspirants que varen passar pels oïments. Teddy Bautista no solament interpretà a Judes, sino que ademés es va encarregar dels apanys i la direcció musical, mentres que l'escenografia i el vestuari foren dissenyats per Moncho Aguirre i l'allumenament per Fontanals. Un doble àlbum gravat en els Estudis Kirios de Madrit fon editat pel sagell Ariola, i un dels seus senzills, «Getsemaní», conseguí aplegar al número un de la llista de vendes. |