Canvis

* En tot lo món les dònes són les principals encarregades de la nutrició, la seguritat i calitat dels aliments en la família i en la comunitat.

* En tot lo món les dònes són les principals encarregades de la nutrició, la seguritat i calitat dels aliments en la família i en la comunitat.

* En els països en desenroll, la major part del treball de les dònes es dedica a l'agricultura. Encara que els hòmens normalment llauren els camps i guien als animals de ganado, les dònes fan la major part del treball relacionat en la sembra, escarda, fertilisació i recolecció dels aliments bàsics, com l'arròs, blat i dacsa, que representen més de 90% de la dieta de la població rural pobra. La contribució de les dònes als cultius secundaris, com els llegums i hortalices, és encara major. En la seua majoria, estos cultius es produïxen en horts familiars, cuidats casi exclusivament per dònes. Estos horts moltes voltes són notablement productius i són fonamentals per al benestar nutricional i econòmic. En un estudi realisat en Nigèria oriental, per eixemple, es va comprovar que els horts familiars, que en promig ocupen només 20% de la propietat familiar, aportaven casi la mitat del total de la producció agrícola. De la mateixa manera, s'estima que en Indonèsia els horts familiars aporten més del 20% dels ingressos de la llar i el 40% dels suministraments alimentaris domèstics.

* En els països en desenroll, la major part del treball de les dònes es dedica a l'agricultura. Encara que els hòmens normalment llauren els camps i guien als animals de ganado, les dònes fan la major part del treball relacionat en la sembra, escarda, fertilisació i recolecció dels aliments bàsics, com l'arròs, blat i dacsa, que representen més de 90% de la dieta de la població rural pobra. La contribució de les dònes als cultius secundaris, com els llegums i hortalices, és encara major. En la seua majoria, estos cultius es produïxen en horts familiars, cuidats casi exclusivament per dònes. Estos horts moltes voltes són notablement productius i són fonamentals per al benestar nutricional i econòmic. En un estudi realisat en Nigèria oriental, per eixemple, es va comprovar que els horts familiars, que en promig ocupen només 20% de la propietat familiar, aportaven casi la mitat del total de la producció agrícola. De la mateixa manera, s'estima que en Indonèsia els horts familiars aporten més del 20% dels ingressos de la llar i el 40% dels suministraments alimentaris domèstics.

* Les regulacions internacionals de l'Organisació Mundial del Comerç i de l'Unió Europea establixen que per a poder sembrar, vendre o intercanviar llavors, estes tenen que complir en el criteri DUS (Distinció, Uniformitat i Estabilitat) alguna cosa que és difícil de complir per l'agricultura tradicional les llavors de la qual no són uniformes ni estables. Això fa que mils de menuts agricultors tinguen dificultats per a resembrar i comercialisar la seua pròpia llavor. Poden comprar llavors certificades pero, ademés de ser uniformes, els supon un cost extraordinari.

* Les regulacions internacionals de l'Organisació Mundial del Comerç i de l'Unió Europea establixen que per a poder sembrar, vendre o intercanviar llavors, estes tenen que complir en el criteri DUS (Distinció, Uniformitat i Estabilitat) alguna cosa que és difícil de complir per l'agricultura tradicional les llavors de la qual no són uniformes ni estables. Això fa que mils de chicotets agricultors tinguen dificultats per a resembrar i comercialisar la seua pròpia llavor. Poden comprar llavors certificades pero, ademés de ser uniformes, els supon un cost extraordinari.

* Pèrdua de biodiversitat: Segons senyes de la FAO (organisació de l'ONU per a l'alimentació i l'agricultura), a lo llarc de l'història la humanitat ha utilisat entre 8.000 i 10.000 espècies distintes per a la seua alimentació. Hui es produïxen i distribuïxen comercialment al voltant de 150. I el 60% de les calories que consumim vénen de sol quatre espècies: el blat, la dacsa, l'arròs i les creïlles. I també s'utilisen cada volta menys varietats dins de la mateixa espècie.

* Pèrdua de biodiversitat: Segons senyes de la FAO (organisació de l'ONU per a l'alimentació i l'agricultura), a lo llarc de l'història la humanitat ha utilisat entre 8.000 i 10.000 espècies distintes per a la seua alimentació. Hui es produïxen i distribuïxen comercialment al voltant de 150. I el 60% de les calories que consumim vénen de sol quatre espècies: el blat, la dacsa, l'arròs i les creïlles. I també s'utilisen cada volta menys varietats dins de la mateixa espècie.