Diferència entre les revisions de "Matilde Salvador" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 14:

== Biografia ==

Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. ~~Estudiar~~ en el seu pare, la seua tia Joaquina Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio Ruano|Vicente Asencio]] ([[1908]]-[[1979]]), que més tart seria el seu espós.

Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Estudiá en el seu pare, la seua tia Joaquina Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio Ruano|Vicente Asencio]] ([[1908]]-[[1979]]), que més tart seria el seu espós.

Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola|Bernat Artola Tomàs]], [[Xavier Casp]], [[Salvador Espriu]], [[Miquel Costa i Llobera]], etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.

Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola|Bernat Artola Tomàs]], [[Xavier Casp]], [[Salvador Espriu]], [[Miquel Costa i Llobera]], etc..., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.

Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' ([[1953]]) i ''El sortilegio de la luna'' ([[1954]]). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' ([[1943]]), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el [[Tombatossals]] de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena tingué lloc en l'any [[1974]].

Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' ([[1953]]) i ''El sortilegio de la luna'' ([[1954]]). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' ([[1943]]), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el libre ''[[Tombatossals]]'' de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena tingué lloc en l'any [[1974]].

Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de [[Castelló de Plana]], i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.

Desenrollà una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]) havent dedicat diverses obres ad esta ciutat sarda, segons el [[pancatalanisme]], de parla catalana.

Desenrollà una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]), havent dedicat diverses obres ad esta ciutat sarda, segons el [[pancatalanisme]], de parla catalana.

Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influència que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni tingué la seua llínea personal.

Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el [[neoclassicisme]] del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influència que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni tingué la seua llínea personal.

També va destacar com a pintora, treballant un estil ''naive'' molt personal.

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 == Biografia ==
-Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Estudiar en el seu pare, la seua tia Joaquina Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio Ruano|Vicente Asencio]] ([[1908]]-[[1979]]), que més tart seria el seu espós.
+Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Estudiá en el seu pare, la seua tia Joaquina Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio Ruano|Vicente Asencio]] ([[1908]]-[[1979]]), que més tart seria el seu espós.
-Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola|Bernat Artola Tomàs]], [[Xavier Casp]], [[Salvador Espriu]], [[Miquel Costa i Llobera]], etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.
+Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola|Bernat Artola Tomàs]], [[Xavier Casp]], [[Salvador Espriu]], [[Miquel Costa i Llobera]], etc..., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.
-Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' ([[1953]]) i ''El sortilegio de la luna'' ([[1954]]). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' ([[1943]]), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el [[Tombatossals]] de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena tingué lloc en l'any [[1974]].
+Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' ([[1953]]) i ''El sortilegio de la luna'' ([[1954]]). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' ([[1943]]), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el libre ''[[Tombatossals]]'' de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena tingué lloc en l'any [[1974]].
 Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de [[Castelló de Plana]], i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.
-Desenrollà una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]) havent dedicat diverses obres ad esta ciutat sarda, segons el [[pancatalanisme]], de parla catalana.
+Desenrollà una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]), havent dedicat diverses obres ad esta ciutat sarda, segons el [[pancatalanisme]], de parla catalana.
-Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influència que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni tingué la seua llínea personal.
+Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el [[neoclassicisme]] del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influència que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni tingué la seua llínea personal.
 També va destacar com a pintora, treballant un estil ''naive'' molt personal.