Diferència entre les revisions de "Riu Millars"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
Text reemplaça - 'Aranyol' a 'Aranyuel' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
== Afluents == | == Afluents == | ||
Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars són el Riu Maimona en el terme de [[San Agustín]] en [[Terol]] i el riu Montán en el terme de [[Montanejos]], El Barranc de Palos en [[ | Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars són el Riu Maimona en el terme de [[San Agustín]] en [[Terol]] i el riu Montán en el terme de [[Montanejos]], El Barranc de Palos en [[Aranyuel]], la [[Rambla de la Viuda]] i el Linares o riu [[Vilafermosa del Riu]] en [[Vallat]]. | ||
== Règim fluvial == | == Règim fluvial == | ||
| Llínea 65: | Llínea 65: | ||
== Curs Alt == | == Curs Alt == | ||
El curs alt del riu discorre encaixat en calices carstificades formant un profunda [[passera]] entre la [[província de Terol]] i [[Montanejos]], en part ocupat pel [[Pantà d'Arenós]] o Arenós. Esta profunda passera té unes manifestacions formidables en les immediacions de [[Montanejos]], l'estret de la Cuaz en [[ | El curs alt del riu discorre encaixat en calices carstificades formant un profunda [[passera]] entre la [[província de Terol]] i [[Montanejos]], en part ocupat pel [[Pantà d'Arenós]] o Arenós. Esta profunda passera té unes manifestacions formidables en les immediacions de [[Montanejos]], l'estret de la Cuaz en [[Aranyuel]], on la carretera [[CV-20]] travessa balconada sobre el riu i abrigada per la paret vertical de la passera, aixina com el tram entre [[Toga]] i [[Torrechiva]], en un desnivell de 300 m. de paret vertical i ve a acabar en [[Fanzara]], on el vall s'obri cap al pla d'inundació que forma la comarca de la Plana. | ||
== Aprofitament == | == Aprofitament == | ||