Canvis

== Afluents ==

== Afluents ==

Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars són el Riu Maimona en el terme de [[San Agustín]] en [[Terol]] i el riu Montán en el terme de [[Montanejos]], El Barranc de Palos en [[Aranyol]], la [[Rambla de la Viuda]] i el Linares o riu [[Vilafermosa del Riu]] en [[Vallat]].

Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars són el Riu Maimona en el terme de [[San Agustín]] en [[Terol]] i el riu Montán en el terme de [[Montanejos]], El Barranc de Palos en [[Aranyuel]], la [[Rambla de la Viuda]] i el Linares o riu [[Vilafermosa del Riu]] en [[Vallat]].

== Règim fluvial ==

== Règim fluvial ==

== Curs Alt ==

== Curs Alt ==

El curs alt del riu discorre encaixat en calices carstificades formant un profunda [[passera]] entre la [[província de Terol]] i [[Montanejos]], en part ocupat pel [[Pantà d'Arenós]] o Arenós. Esta profunda passera té unes manifestacions formidables en les immediacions de [[Montanejos]], l'estret de la Cuaz en [[Aranyol]], on la carretera [[CV-20]] travessa balconada sobre el riu i abrigada per la paret vertical de la passera, aixina com el tram entre [[Toga]] i [[Torrechiva]], en un desnivell de 300 m. de paret vertical i ve a acabar en [[Fanzara]], on el vall s'obri cap al pla d'inundació que forma la comarca de la Plana.

El curs alt del riu discorre encaixat en calices carstificades formant un profunda [[passera]] entre la [[província de Terol]] i [[Montanejos]], en part ocupat pel [[Pantà d'Arenós]] o Arenós. Esta profunda passera té unes manifestacions formidables en les immediacions de [[Montanejos]], l'estret de la Cuaz en [[Aranyuel]], on la carretera [[CV-20]] travessa balconada sobre el riu i abrigada per la paret vertical de la passera, aixina com el tram entre [[Toga]] i [[Torrechiva]], en un desnivell de 300 m. de paret vertical i ve a acabar en [[Fanzara]], on el vall s'obri cap al pla d'inundació que forma la comarca de la Plana.

== Aprofitament ==

== Aprofitament ==