Diferència entre les revisions de "Hípotes"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
'''Hípotes''' ([[grec antic]] Ἱππότης, ''Hippotes'') és un personage de la [[mitologia grega]]. En la ''[[Odissea]]'', <ref>Odissea X</ref> [[Homero]] ho presenta com el pare de [[Eolo]], el guardià dels vents.  Era un mortal, rei de la [[illa Eolia]]. <ref> Apolonio de Rodes. IV 778</ref>  
 
'''Hípotes''' ([[grec antic]] Ἱππότης, ''Hippotes'') és un personage de la [[mitologia grega]]. En la ''[[Odissea]]'', <ref>Odissea X</ref> [[Homero]] ho presenta com el pare de [[Eolo]], el guardià dels vents.  Era un mortal, rei de la [[illa Eolia]]. <ref> Apolonio de Rodes. IV 778</ref>  
  
S'uní a Temen, en els Heraclides en la conquesta del Peloponès. Durant l'expedició, a Naupacte, va matar per error l'endeví Carnos, que havia pres per un espia, i este fet va provocar la còlera d'Apolo contra l'exèrcit, que només va cessar quan estos varen enviar a Hípotes a l'exili per un període de deu anys.   
+
S'uní a Temen, en els Heraclides en la conquesta del [[Peloponés]]. Durant l'expedició, a Naupacte, va matar per error l'endeví Carnos, que havia pres per un espia, i este fet va provocar la còlera d'[[Apolo]] contra l'exèrcit, que només va cessar quan estos varen enviar a Hípotes a l'exili per un període de deu anys.   
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 15:25 18 ago 2025

Hípotes (grec antic Ἱππότης, Hippotes) és un personage de la mitologia grega. En la Odissea, [1] Homero ho presenta com el pare de Eolo, el guardià dels vents. Era un mortal, rei de la illa Eolia. [2]

S'uní a Temen, en els Heraclides en la conquesta del Peloponés. Durant l'expedició, a Naupacte, va matar per error l'endeví Carnos, que havia pres per un espia, i este fet va provocar la còlera d'Apolo contra l'exèrcit, que només va cessar quan estos varen enviar a Hípotes a l'exili per un període de deu anys.

Referències[editar | editar còdic]

  1. Odissea X
  2. Apolonio de Rodes. IV 778

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 274. ISBN 9788496061972
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 118. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461