Diferència entre les revisions de "Títul nobiliari" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

== Història ==

Els privilegis otorgats per la noblea són hui quasi exclusivament [[protocol|protocolaris]], pero durant l'[[Edat Mija]] varen constituir la base del [[feudalisme|sistema feudal]], organisant la possessió de la terra i les relacions de [[vassallage]]. Hui sobreviuen únicament en els països de règim [[monàrquic]]: [[Andorra]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[Espanya]], [[Gran Bretanya]], [[Liechtenstein]], [[Luxemburc]], [[Mónaco]], [[Noruega]], [[Països Baixos]] i [[Suècia]], en la [[Ciutat del Vaticà|Santa Seu]] i en la [[San Marino|República de San Marí]].

Els privilegis otorgats per la noblea són hui quasi exclusivament [[protocol|protocolaris]], pero durant l'[[Edat Mija]] varen constituir la base del [[feudalisme|sistema feudal]], organisant la possessió de la terra i les relacions de [[vassallage]]. Hui sobreviuen únicament en els països de règim [[Monarquia|monàrquic]]: [[Andorra]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[Espanya]], [[Gran Bretanya]], [[Liechtenstein]], [[Luxemburc]], [[Mónaco]], [[Noruega]], [[Països Baixos]] i [[Suècia]], en la [[Ciutat del Vaticà|Santa Seu]] i en la [[San Marino|República de San Marí]].

Els títuls nobiliaris tenen, majoritàriament, caràcter hereditari, la successió recau en el fill o filla primogènit de l'anterior posseïdor i el seu us s'estén als consorts llegítims. En la majoria dels països que mantenen una llegislació nobiliària en vigor, com Espanya o Gran Bretanya els títuls no poden ser objecte de transaccions comercials i el seu us indegut o usurpació estan penalisats per la Llei.

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 == Història ==
-Els privilegis otorgats per la noblea són hui quasi exclusivament [[protocol|protocolaris]], pero durant l'[[Edat Mija]] varen constituir la base del [[feudalisme|sistema feudal]], organisant la possessió de la terra i les relacions de [[vassallage]]. Hui sobreviuen únicament en els països de règim [[monàrquic]]: [[Andorra]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[Espanya]], [[Gran Bretanya]], [[Liechtenstein]], [[Luxemburc]], [[Mónaco]], [[Noruega]], [[Països Baixos]] i [[Suècia]], en la [[Ciutat del Vaticà|Santa Seu]] i en la [[San Marino|República de San Marí]].
+Els privilegis otorgats per la noblea són hui quasi exclusivament [[protocol|protocolaris]], pero durant l'[[Edat Mija]] varen constituir la base del [[feudalisme|sistema feudal]], organisant la possessió de la terra i les relacions de [[vassallage]]. Hui sobreviuen únicament en els països de règim [[Monarquia|monàrquic]]: [[Andorra]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[Espanya]], [[Gran Bretanya]], [[Liechtenstein]], [[Luxemburc]], [[Mónaco]], [[Noruega]], [[Països Baixos]] i [[Suècia]], en la [[Ciutat del Vaticà|Santa Seu]] i en la [[San Marino|República de San Marí]].
 Els títuls nobiliaris tenen, majoritàriament, caràcter hereditari, la successió recau en el fill o filla primogènit de l'anterior posseïdor i el seu us s'estén als consorts llegítims. En la majoria dels països que mantenen una llegislació nobiliària en vigor, com Espanya o Gran Bretanya els títuls no poden ser objecte de transaccions comercials i el seu us indegut o usurpació estan penalisats per la Llei.