Diferència entre les revisions de "Bertrand Russell" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 14:

|signatura =

}}

'''Bertrand Arthur William Russell''', tercer comte Russell, OM, FRS ([[Trellech]], [[Monmouthshire]], [[Gales]], [[Regne Unit]], 18 de maig de 1872 – † [[Penrhyndeudraeth]], [[Gwynedd]], [[Gales]], [[Regne Unit]], 2 de febrer de 1970), fon un [[filòsof]], llògic, [[matemàtic]] i intelectual públic britànic. Va tindre influència en les [[matemàtiques]], la [[llògica]], la [[teoria de conjunts]] i diverses àrees de la [[filosofia analítica]].

'''Bertrand Arthur William Russell''', tercer comte Russell, OM, FRS ([[Trellech]], [[Monmouthshire]], [[Gales]], [[Regne Unit]], [[18 de maig]] de [[1872]] - † [[Penrhyndeudraeth]], [[Gwynedd]], [[Gales]], [[Regne Unit]], [[2 de febrer]] de [[1970]]), fon un [[filòsof]], llògic, [[matemàtic]] i intelectual públic britànic. Va tindre influència en les [[matemàtiques]], la [[llògica]], la [[teoria de conjunts]] i diverses àrees de la [[filosofia analítica]].

Fon un dels llògics més destacats de principis del [[sigle XX]] i fundador de la filosofia analítica, junt en el seu predecessor [[Gottlob Frege]], el seu amic i colega [[G. E. Moore]], i el seu alumne i protegit [[Ludwig Wittgenstein]]. Russell, junt en Moore, va liderar la “revolta britànica contra l'idealisme”. Junt al seu antic professor [[A. N. Whitehead]], Russell va escriure ''[[Principia Mathematica]]'', una fita en el desenroll de la [[llògica clàssica]] i un important intent de reduir tota la matemàtica a la llògica (vejau [[llogicisme]]). El seu artícul ''On Denoting'' ha segut considerat un “paradigma de la filosofia”.

Russell fon [[Pacifisme|pacifiste]], defensor de [[~~l’antiimperialisme~~]] i president de l'Índia League. Va ser empresonat pel seu pacifisme durant la [[Primera Guerra Mundial]], i en un principi va recolzar la política de pacificació front a l'Alemània nazi d'[[Adolf Hitler]], abans de canviar d'opinió en 1943, descrivint la guerra com un “mal menor” necessari. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va acceptar l'hegemonia global nortamericana com a preferible a l'hegemonia soviètica o a l'absència (o ineficàcia) de liderage mundial, inclús si això implicava l'us d'armes nuclears. Posteriorment, criticaria el totalitarisme estaliniste, condenaria la participació d'[[Estats Units]] en la [[Guerra de Vietnam]] i es convertiria en un ferm defensor del desarmament nuclear.

Russell fon [[Pacifisme|pacifiste]], defensor de [[l'antiimperialisme]] i president de l'Índia League. Va ser empresonat pel seu pacifisme durant la [[Primera Guerra Mundial]], i en un principi va recolzar la política de pacificació front a l'Alemània nazi d'[[Adolf Hitler]], abans de canviar d'opinió en [[1943]], descrivint la guerra com un “mal menor” necessari. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va acceptar l'hegemonia global nortamericana com a preferible a l'hegemonia soviètica o a l'absència (o ineficàcia) de liderage mundial, inclús si això implicava l'us d'armes nuclears. Posteriorment, criticaria el totalitarisme estaliniste, condenaria la participació d'[[Estats Units]] en la [[Guerra de Vietnam]] i es convertiria en un ferm defensor del desarmament nuclear.

En 1950, Russell va rebre el [[Premi Nobel de Lliteratura]] “en reconeiximent als seus escrits variats i significatius en els que defén ideals humanitaris i la llibertat de pensament”. També fon guardonat en la Medalla de Morgan (1932), la Medalla Sylvester (1934), el Premi Kalinga (1957) i el Premi Jerusalem (1963).

En l'any [[1950]], Russell va rebre el [[Premi Nobel de Lliteratura]] “en reconeiximent als seus escrits variats i significatius en els que defén ideals humanitaris i la llibertat de pensament”. També fon guardonat en la Medalla de Morgan (1932), la Medalla Sylvester (1934), el Premi Kalinga (1957) i el Premi Jerusalem (1963).

== Obres ==

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 |signatura =
 }}
-'''Bertrand Arthur William Russell''', tercer comte Russell, OM, FRS ([[Trellech]], [[Monmouthshire]], [[Gales]], [[Regne Unit]], 18 de maig de 1872 – † [[Penrhyndeudraeth]], [[Gwynedd]], [[Gales]], [[Regne Unit]], 2 de febrer de 1970), fon un [[filòsof]], llògic, [[matemàtic]] i intelectual públic britànic. Va tindre influència en les [[matemàtiques]], la [[llògica]], la [[teoria de conjunts]] i diverses àrees de la [[filosofia analítica]].
+'''Bertrand Arthur William Russell''', tercer comte Russell, OM, FRS ([[Trellech]], [[Monmouthshire]], [[Gales]], [[Regne Unit]], [[18 de maig]] de [[1872]] - † [[Penrhyndeudraeth]], [[Gwynedd]], [[Gales]], [[Regne Unit]], [[2 de febrer]] de [[1970]]), fon un [[filòsof]], llògic, [[matemàtic]] i intelectual públic britànic. Va tindre influència en les [[matemàtiques]], la [[llògica]], la [[teoria de conjunts]] i diverses àrees de la [[filosofia analítica]].
 Fon un dels llògics més destacats de principis del [[sigle XX]] i fundador de la filosofia analítica, junt en el seu predecessor [[Gottlob Frege]], el seu amic i colega [[G. E. Moore]], i el seu alumne i protegit [[Ludwig Wittgenstein]]. Russell, junt en Moore, va liderar la “revolta britànica contra l'idealisme”. Junt al seu antic professor [[A. N. Whitehead]], Russell va escriure ''[[Principia Mathematica]]'', una fita en el desenroll de la [[llògica clàssica]] i un important intent de reduir tota la matemàtica a la llògica (vejau [[llogicisme]]). El seu artícul ''On Denoting'' ha segut considerat un “paradigma de la filosofia”.
-Russell fon [[Pacifisme|pacifiste]], defensor de [[l’antiimperialisme]] i president de l'Índia League. Va ser empresonat pel seu pacifisme durant la [[Primera Guerra Mundial]], i en un principi va recolzar la política de pacificació front a l'Alemània nazi d'[[Adolf Hitler]], abans de canviar d'opinió en 1943, descrivint la guerra com un “mal menor” necessari. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va acceptar l'hegemonia global nortamericana com a preferible a l'hegemonia soviètica o a l'absència (o ineficàcia) de liderage mundial, inclús si això implicava l'us d'armes nuclears. Posteriorment, criticaria el totalitarisme estaliniste, condenaria la participació d'[[Estats Units]] en la [[Guerra de Vietnam]] i es convertiria en un ferm defensor del desarmament nuclear.
+Russell fon [[Pacifisme|pacifiste]], defensor de [[l'antiimperialisme]] i president de l'Índia League. Va ser empresonat pel seu pacifisme durant la [[Primera Guerra Mundial]], i en un principi va recolzar la política de pacificació front a l'Alemània nazi d'[[Adolf Hitler]], abans de canviar d'opinió en [[1943]], descrivint la guerra com un “mal menor” necessari. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va acceptar l'hegemonia global nortamericana com a preferible a l'hegemonia soviètica o a l'absència (o ineficàcia) de liderage mundial, inclús si això implicava l'us d'armes nuclears. Posteriorment, criticaria el totalitarisme estaliniste, condenaria la participació d'[[Estats Units]] en la [[Guerra de Vietnam]] i es convertiria en un ferm defensor del desarmament nuclear.
-En 1950, Russell va rebre el [[Premi Nobel de Lliteratura]] “en reconeiximent als seus escrits variats i significatius en els que defén ideals humanitaris i la llibertat de pensament”. També fon guardonat en la Medalla de Morgan (1932), la Medalla Sylvester (1934), el Premi Kalinga (1957) i el Premi Jerusalem (1963).
+En l'any [[1950]], Russell va rebre el [[Premi Nobel de Lliteratura]] “en reconeiximent als seus escrits variats i significatius en els que defén ideals humanitaris i la llibertat de pensament”. També fon guardonat en la Medalla de Morgan (1932), la Medalla Sylvester (1934), el Premi Kalinga (1957) i el Premi Jerusalem (1963).
 == Obres ==