Canvis

George Edward Moore OM FBA (4 de novembre de 1873 – 24 d'octubre de 1958) fon un filòsof anglés que, junt en [[Bertrand Russell]], [[Ludwig Wittgenstein]] i anteriorment [[Gottlob Frege]], es va contar entre els iniciadors de la [[filosofia analítica]]. Ell i Russell començaren a restar importància a l'idealisme, llavors predominant entre els filòsofs britànics, i es varen fer coneguts per defendre conceptes del [[sentit comú]] i per les seues contribucions a l'[[ètica]], l'[[epistemologia]] i la [[metafísica]]. Es dia que posseïa una "personalitat i caràcter moral excepcionals". [[Ray Monk]] ho va calificar com "el filòsof més venerat de la seua época".

'''George Edward Moore''' OM FBA ([[4 de novembre]] de [[1873]] - † [[24 d'octubre]] de [[1958]]) fon un filòsof anglés que, junt en [[Bertrand Russell]], [[Ludwig Wittgenstein]] i anteriorment [[Gottlob Frege]], es va contar entre els iniciadors de la [[filosofia analítica]]. Ell i Russell començaren a restar importància a l'idealisme, llavors predominant entre els filòsofs britànics, i es varen fer coneguts per defendre conceptes del [[sentit comú]] i per les seues contribucions a l'[[ètica]], l'[[epistemologia]] i la [[metafísica]]. Es dia que posseïa una "personalitat i caràcter moral excepcionals". [[Ray Monk]] ho va calificar com "el filòsof més venerat de la seua época".

Com a professor de Filosofia en l'[[Universitat de Cambridge]], exercí influència pero es va mantindre al marge del [[Grup de Bloomsbury]], un conjunt informal d'intelectuals. Va ser editor de la revista ''[[Mind]]''. Fon membre dels [[Apòstols de Cambridge]] entre 1894 i 1901, acadèmic de la [[British Academy]] des de 1918, i va presidir el Cambridge University Moral Sciences Club entre 1912 i 1944. [[Humaniste]] convençut, va presidir la British Ethical Union (actualment [[Humanists UK]]) durant el periodo de 1935 a 1936.

Com a professor de Filosofia en l'[[Universitat de Cambridge]], exercí influència pero es va mantindre al marge del [[Grup de Bloomsbury]], un conjunt informal d'intelectuals. Va ser editor de la revista ''[[Mind]]''. Fon membre dels [[Apòstols de Cambridge]] entre els anys [[1894]] i [[1901]], acadèmic de la [[British Academy]] des de [[1918]], i va presidir el Cambridge University Moral Sciences Club entre [[1912]] i [[1944]]. [[Humaniste]] convençut, va presidir la British Ethical Union (actualment [[Humanists UK]]) durant el periodo de [[1935]] a [[1936]].

== Biografia ==

== Biografia ==

George Edward Moore naixqué en [[Upper Norwood]], al surest de [[Londres]], el 4 de novembre de 1873. Fon el tercer de sèt fills de Daniel Moore, mege, i Henrietta Sturge. El seu yayo fon l'escritor [[George Moore]]. El seu germà major, [[Thomas Sturge Moore]], va ser poeta, escritor i gravador.

George Edward Moore naixqué en [[Upper Norwood]], al surest de [[Londres]], el 4 de novembre de 1873. Fon el tercer de sèt fills de Daniel Moore, mege, i Henrietta Sturge. El seu yayo fon l'escritor [[George Moore]]. El seu germà major, [[Thomas Sturge Moore]], va ser poeta, escritor i gravador.

Va rebre la seua educació en [[Dulwich College]] i, en 1892, començà els seus estudis en el [[Trinity College]] de Cambridge, a on es formà en estudis clàssiques i ciències morals. Obtingué una doble primera classe en els exàmens del [[tripos]]. En 1898 fon nomenat Fellow del Trinity i més tart ocupà el càrrec de Professor de Filosofia Mental i Llògica en l'[[Universitat de Cambridge]] entre 1925 i 1939.

Va rebre la seua educació en [[Dulwich College]] i, en l'any [[1892]], començà els seus estudis en el [[Trinity College]] de Cambridge, a on es formà en estudis clàssiques i ciències morals. Obtingué una doble primera classe en els exàmens del [[tripos]]. En [[1898]] fon nomenat Fellow del Trinity i més tart ocupà el càrrec de Professor de Filosofia Mental i Llògica en l'[[Universitat de Cambridge]] entre els anys [[1925]] i [[1939]].

Hui en dia, Moore és conegut principalment per la seua defensa del [[no-naturalisme ètic]], el seu émfasis en el [[sentit comú]] com a método filosòfic i per la paradoxa que du el seu nom. Fon admirat i influït també per atres filòsofs i per alguns membres del [[Grup de Bloomsbury]]. Pero, a diferència del seu colega i admirador [[Bertrand Russell]] —qui durant alguns anys considerà que Moore encarnava el seu "ideal de geni"—, actualment és poc conegut fora de l'àmbit acadèmic. Els ensajos de Moore són reconeguts per la seua claritat, estil mesurat i pel tractament metòdic i pacient dels problemes filosòfics. Fon crític en la filosofia moderna per la seua falta d'alvanços, que considerava un marcat contrast en el progrés espectacular de les [[ciències naturals]] des de la Renaixença. Entre les seues obres més célebres es troben ''[[Principia Ethica]]'' i els seus ensajos “La refutació de l'idealisme”, “[[Una defensa del sentit comú]]” i “Una prova del món extern”.

Hui en dia, Moore és conegut principalment per la seua defensa del [[no-naturalisme ètic]], el seu émfasis en el [[sentit comú]] com a método filosòfic i per la paradoxa que du el seu nom. Fon admirat i influït també per atres filòsofs i per alguns membres del [[Grup de Bloomsbury]]. Pero, a diferència del seu colega i admirador [[Bertrand Russell]] —qui durant alguns anys considerà que Moore encarnava el seu "ideal de geni"—, actualment és poc conegut fora de l'àmbit acadèmic. Els ensajos de Moore són reconeguts per la seua claritat, estil mesurat i pel tractament metòdic i pacient dels problemes filosòfics. Fon crític en la filosofia moderna per la seua falta d'alvanços, que considerava un marcat contrast en el progrés espectacular de les [[ciències naturals]] des de la Renaixença. Entre les seues obres més célebres es troben ''[[Principia Ethica]]'' i els seus ensajos “La refutació de l'idealisme”, “[[Una defensa del sentit comú]]” i “Una prova del món extern”.

Moore fon un membre important i admirat del reservat grup dels [[Apòstols de Cambridge]], un círcul de discussió format per membres de l'èlit intelectual britànica. En aquell moment, un atre integrant, [[Bertrand Russell]], de 22 anys, va escriure: “Casi ho venere com si fora un deu. Mai he sentit una admiració tan desmesurada per ningú”, i més tart afirmaria que “durant alguns anys va encarnar el meu ideal de geni. En aquells dies era bell i prim, en una expressió casi inspirada, tan profundament apassionada com la de [[Baruch Spinoza|Spinoza]]”.

Moore fon un membre important i admirat del reservat grup dels [[Apòstols de Cambridge]], un círcul de discussió format per membres de l'èlit intelectual britànica. En aquell moment, un atre integrant, Bertrand Russell, de 22 anys, va escriure: “Casi ho venere com si fora un deu. Mai he sentit una admiració tan desmesurada per ningú”, i més tart afirmaria que “durant alguns anys va encarnar el meu ideal de geni. En aquells dies era bell i prim, en una expressió casi inspirada, tan profundament apassionada com la de [[Baruch Spinoza|Spinoza]]”.

Entre 1918 i 1919, Moore fon president de la [[Societat Aristotèlica]], un grup dedicat a l'estudi sistemàtic de la filosofia, el seu desenroll històric, els seus métodos i problemes. En 1951 fon nomenat membre de l'[[Orde al Mèrit]], distinció que li fon otorgada en el [[Palau de Buckingham]] pel rei Jorge VI. Despuix de conversar en el monarca, Moore tornà al coche a on ho esperava la seua esposa i li va dir: “¿Saps que el rei mai havia sentit parlar de [[Ludwig Wittgenstein|Wittgenstein]]?”

Entre [[1918]] i [[1919]], Moore fon president de la [[Societat Aristotèlica]], un grup dedicat a l'estudi sistemàtic de la filosofia, el seu desenroll històric, els seus métodos i problemes. En l'any [[1951]] fon nomenat membre de l'[[Orde al Mèrit]], distinció que li fon otorgada en el [[Palau de Buckingham]] pel rei Jorge VI. Despuix de conversar en el monarca, Moore tornà al coche a on ho esperava la seua esposa i li va dir: “¿Saps que el rei mai havia sentit parlar de [[Ludwig Wittgenstein|Wittgenstein]]?”

Moore muigué en [[Anglaterra]], en l'Evelyn Nursing Home, el 24 d'octubre de 1958. Fon incinerat en el Crematori de Cambridge el 28 d'octubre de 1958 i les seues cendres foren  inhumades en el cementeri [[Parish of the Ascension Burial Ground]] de la ciutat. La seua esposa, Dorothy Ely (1892–1977), també fon soterrada allí. Junts tingueren dos fills: el poeta [[Nicholas Moore]] i el compositor Timothy Moore.

Moore muigué en [[Anglaterra]], en l'Evelyn Nursing Home, el 24 d'octubre de 1958. Fon incinerat en el Crematori de Cambridge el 2[[8 d'octubre]] de 1958 i les seues cendres foren  inhumades en el cementeri [[Parish of the Ascension Burial Ground]] de la ciutat. La seua esposa, Dorothy Ely ([[1892]]–[[1977]]), també fon soterrada allí. Junts tingueren dos fills: el poeta [[Nicholas Moore]] i el compositor Timothy Moore.

== Filosofia ==

== Filosofia ==

=== Ètica ===

=== Ètica ===

La seua influent obra ''[[Principia Ethica]]'' fon una de les principals fonts d'inspiració per a la reacció contra el [[naturalisme ètic]] (vejau el [[no-naturalisme ètic]]) i és en part responsable de l'interés per la [[Metaètica|metaética]] que va caracterisar al pensament filosòfic del sigle XX.

La seua influent obra ''[[Principia Ethica]]'' fon una de les principals fonts d'inspiració per a la reacció contra el [[naturalisme ètic]] (vejau el [[no-naturalisme ètic]]) i és en part responsable de l'interés per la [[Metaètica|metaética]] que va caracterisar al pensament filosòfic del [[sigle XX]].

==== Falàcia naturalista ====

==== Falàcia naturalista ====

- G. E. Moore, 'On Defining "Good,'" in Analytic Philosophy: Classic Readings, Stamford, CT: Wadsworth, '''2002''', pp. 1–10. <nowiki>ISBN 0-534-51277-1</nowiki>.

- G. E. Moore, 'On Defining "Good,'" in Analytic Philosophy: Classic Readings, Stamford, CT: Wadsworth, '''2002''', pp. 1–10. <nowiki>ISBN 0-534-51277-1</nowiki>.