Canvis

Pel seu caràcter, Joanot formaria part en més d'una acció de guerra, pero només consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l'expedició d'[[Alfons el Magnànim]] a [[Còrsega]] i [[Sardenya]], junt en Andreu Febrer i [[Ausiàs March]].

Pel seu caràcter, Joanot formaria part en més d'una acció de guerra, pero només consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l'expedició d'[[Alfons el Magnànim]] a [[Còrsega]] i [[Sardenya]], junt en Andreu Febrer i [[Ausiàs March]].

Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela cavalleresca i tractat teòric sobre la cavalleria baix el títul "Guillem de Varoich", pero l'obra que l'immortalisà fon "[[Tirant lo Blanch]]", catalogada com la primera gran novela moderna, per la seua riquea de procediments i realisme. És una obra original, sorprenent, d'excelent narrativa i exuberant imaginació, pròpia d'un gran escritor que ha llegit i viajat molt.

Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela cavalleresca i tractat teòric sobre la cavalleria baix el títul ''Guillem de Varoich'', pero l'obra que l'immortalisà fon ''[[Tirant lo Blanch]]'', catalogada com la primera gran novela moderna, per la seua riquea de procediments i realisme. És una obra original, sorprenent, d'excelent narrativa i exuberant imaginació, pròpia d'un gran escritor que ha llegit i viajat molt.

La novela està basada en gents d'heroïcitat i llegenda. Està protagonisada per [[Tirant lo Blanch]], personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d'[[Anglaterra]]. L'història te lloc per Europa, per la [[Mediterrànea]] i per Costantinoble.

La novela està basada en gent d'heroïcitat i llegenda. Està protagonisada per Tirant lo Blanch, personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d'[[Anglaterra]]. L'història té lloc per Europa, per la [[Mediterrànea]] i per Costantinoble.

Com la majoria dels escritors de la seua época, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al Llati, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana).

Com la majoria dels escritors de la seua época, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en "vulgar" llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al llatí, llengua culta, en contraposicio al 'romanç', 'llengua vernacula' o 'vulgar' llengua del poble, la llengua valenciana).

Joanot Martorell no va vore l'obra acabada, muiguí fadrí en l'any [[1462]]. Per a que fora impresa la dugué al seu fi el valencià [[Martí Joan de Galba]], a peticio de n’Isabel de Llopis, pero ni este ni l'editor pogueren vore'l puix muigueren abdós.

Joanot Martorell no va vore l'obra acabada, muiguí fadrí en l'any [[1462]]. Per a que fora impresa la dugué al seu fi el valencià [[Martí Joan de Galba]], a petició de Na Isabel de Llopis, pero ni este ni l'editor pogueren vore'l puix muigueren abdós.

Per fi, en l'imprenta de Nicolas Spindeler, el [[20 de novembre]] de [[1490]] es varen fer 700 eixemplars, dels que ara només ne queden tres: en l'[[Universitat de Valéncia]], en el museu de [[Londres]] i en [[Nova York]]. Fon traduïda al [[castellà]], al [[francés]] i a l'[[italià]] i es repetiren edicions en [[1497]], [[1873]], [[1905]], [[1920]], [[1924]], [[1929]],[[ 1947]], [[1954]], [[1969]], [[1980]] i moltes atres més que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelística migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliterària a Ariosto, Bandello i [[Shakespeare]].

Per fi, en l'imprenta de Nicolas Spindeler, el [[20 de novembre]] de [[1490]] es varen fer 700 eixemplars, dels que ara només ne queden tres: en l'[[Universitat de Valéncia]], en el museu de [[Londres]] i en [[Nova York]]. Fon traduïda al [[castellà]], al [[francés]] i a l'[[italià]] i es repetiren edicions en [[1497]], [[1873]], [[1905]], [[1920]], [[1924]], [[1929]], [[1947]], [[1954]], [[1969]], [[1980]] i moltes atres més que s'han elaborat en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelística migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliterària a Ariosto, Bandello i [[Shakespeare]].

 

L'obra Tirant lo Blanch fon escrita entre els anys [[1460]] i [[1464]] i publicada en [[Valéncia]] en l'any [[1490]], més tart reimpresa en Barcelona l'any [[1497]]. Durant el [[sigle XVI]] fon traduïda al castellà (''Tirante el Blanco'', [[1511]]) i a l'italià (''Tirante il Bianco'', [[1538]]); més tart al francés (''Tirant le Blanc'', [[1737]]) i modernament a l'anglés (Nomenat també Tirant lo Blanch [[1984]]) i a moltes atres llengües.

== Cites ==

== Cites ==