Diferència entre les revisions de "Alqueria"
m L'alqueria s'ha renomenat com Alqueria |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
==Reconquista== | ==Reconquista== | ||
Després de la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[ | Després de la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[aragonés]]os, que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] després de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que van sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna|cisternes]], [[pou]]s, bancs, voreres, [[parral]]s. | ||
El [[Llibre del Repartiment]] oferix un registre de la repoblació de les alqueries musulmanes, facilitant-nos senyes sobre la seua importància, la seua extensió i dels seus cultius (olivarers, vinyes, tarongers, etc.) | El [[Llibre del Repartiment]] oferix un registre de la repoblació de les alqueries musulmanes, facilitant-nos senyes sobre la seua importància, la seua extensió i dels seus cultius (olivarers, vinyes, tarongers, etc.) | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
En la rica horta valenciana, en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el paisage valencià: [[Aqüeducte romà|Aqüeductes romans]], [[Sénia|sénies]], [[séquia|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure de la societat agrícola valenciana. | En la rica horta valenciana, en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el paisage valencià: [[Aqüeducte romà|Aqüeductes romans]], [[Sénia|sénies]], [[séquia|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure de la societat agrícola valenciana. | ||
== | |||
==Decliu== | |||
El desenroll industrial, i l'imparable alvanç de la ciutat, ha portat a que hui només queden en peu unes poques edificacions. | El desenroll industrial, i l'imparable alvanç de la ciutat, ha portat a que hui només queden en peu unes poques edificacions. | ||
Durant l'últim sigle, moltes d'estes construccions, van assumir el paper de finques de recreació o estiuenques, i ya entrat el sigle XX, l'expansió de les ciutats, ha accelerat la decadència, si be algunes d'elles seguixen hui en dia en us. | Durant l'últim sigle, moltes d'estes construccions, van assumir el paper de finques de recreació o estiuenques, i ya entrat el sigle XX, l'expansió de les ciutats, ha accelerat la decadència, si be algunes d'elles seguixen hui en dia en us. | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090628/valencia/paisaje-rural-valenciano-alqueria-20090628.html El paisage rural valencià: l'alqueria] | |||
*[ | == Vore també == | ||
*[[Alqueria]] | |||
*[[Barraca]] | |||
*[[Miramar (arquitectura)]] | |||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||