Diferència entre les revisions de "Gilles Deleuze" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 4:

La seua tesis filosòfica se centra en els conceptes de “diferència” i “repetició”, és dir, la relació de lo mateix en lo semblant, de la còpia en el doble, i de l'efecte de la repetició en l'infinit en comparació a un original. Pren com a referència a Gottfried Wilhelm Leibniz, qui fon tant metafísic com a matemàtic. Aixina, Deleuze intenta desenrollar una metafísica, d'acort en la física i les matemàtiques del seu temps (els anys xixanta), en la que els conceptes de multiplicitat, succés i virtualitat reemplacen respectivament als de substància, essència i possibilitat.

Deleuze s'ocupa posteriorment en les relacions entre significat, sensesentit i acontenyiment, prenent com a referència el treball de [[Lewis Carroll]], el del filòsof [[Alfred North Whitehead|Whitehead]] i l'estoïcisme grec. Finalment, desenrollà una metafísica i una filosofia de l'art, interessant-se tant pel cine com pel pintor [[Francis Bacon]].

Revisió de 21:25 8 nov 2025 editar Xavier (Discussió \| contribucions) Administradors 33 502 edicions Sense resum d'edició ← Edició anterior		Revisió de 21:28 8 nov 2025 editar desfer Xavier (Discussió \| contribucions) Administradors 33 502 edicions Sense resum d'edició Edició següent →
Llínea 4:		Llínea 4:

	La seua tesis filosòfica se centra en els conceptes de “diferència” i “repetició”, és dir, la relació de lo mateix en lo semblant, de la còpia en el doble, i de l'efecte de la repetició en l'infinit en comparació a un original. Pren com a referència a Gottfried Wilhelm Leibniz, qui fon tant metafísic com a matemàtic. Aixina, Deleuze intenta desenrollar una metafísica, d'acort en la física i les matemàtiques del seu temps (els anys xixanta), en la que els conceptes de multiplicitat, succés i virtualitat reemplacen respectivament als de substància, essència i possibilitat.		La seua tesis filosòfica se centra en els conceptes de “diferència” i “repetició”, és dir, la relació de lo mateix en lo semblant, de la còpia en el doble, i de l'efecte de la repetició en l'infinit en comparació a un original. Pren com a referència a Gottfried Wilhelm Leibniz, qui fon tant metafísic com a matemàtic. Aixina, Deleuze intenta desenrollar una metafísica, d'acort en la física i les matemàtiques del seu temps (els anys xixanta), en la que els conceptes de multiplicitat, succés i virtualitat reemplacen respectivament als de substància, essència i possibilitat.

			Deleuze s'ocupa posteriorment en les relacions entre significat, sensesentit i acontenyiment, prenent com a referència el treball de [[Lewis Carroll]], el del filòsof [[Alfred North Whitehead\|Whitehead]] i l'estoïcisme grec. Finalment, desenrollà una metafísica i una filosofia de l'art, interessant-se tant pel cine com pel pintor [[Francis Bacon]].