Diferència entre les revisions de "Dia Internacional del Torró"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''Dia Internacional del Torró''' es celebra el [[7 de novembre]]. El [[torró]], tarró o terró (diferents denominacions valencianes) és un postre típic valencià. | El '''Dia Internacional del Torró''' es celebra el [[7 de novembre]]. El [[torró]], tarró o terró (diferents denominacions valencianes) és un postre típic valencià. | ||
| + | |||
| + | El terme torró es referix concrètament a la reposteria tradicional de [[Xixona]] ([[L'Alacantí]]) i es presenta en una varietat denominada torró d'[[Alacant]] en les armeles a la vista, i el torró de Xixona que presenta les armeles mòltes i és d'apariència pastosa. Abdós varietats formen part de la gastronomia [[nadal|nadalenca]] valenciana. | ||
| + | |||
| + | En les comarques castellonenques hi han poblacions que també tenen fama de fabricar i elaborar bons tarrons, com: [[Atzeneta del Maestrat]], [[Benlloch]], [[Cabanes]] i [[Catí]]. | ||
| + | |||
| + | També es denomina ''tarró'' en les comarques castellonenques i ''terró'' en les terres alacantines i en el llenguage antic. En les comarques centrals valencianes la seua denominació més comú és ''torró'', que també és la forma recomanada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). | ||
Revisió de 17:27 10 nov 2025
El Dia Internacional del Torró es celebra el 7 de novembre. El torró, tarró o terró (diferents denominacions valencianes) és un postre típic valencià.
El terme torró es referix concrètament a la reposteria tradicional de Xixona (L'Alacantí) i es presenta en una varietat denominada torró d'Alacant en les armeles a la vista, i el torró de Xixona que presenta les armeles mòltes i és d'apariència pastosa. Abdós varietats formen part de la gastronomia nadalenca valenciana.
En les comarques castellonenques hi han poblacions que també tenen fama de fabricar i elaborar bons tarrons, com: Atzeneta del Maestrat, Benlloch, Cabanes i Catí.
També es denomina tarró en les comarques castellonenques i terró en les terres alacantines i en el llenguage antic. En les comarques centrals valencianes la seua denominació més comú és torró, que també és la forma recomanada per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).