Diferència entre les revisions de "Guerra de Troya"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:
De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’epoca en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 aC).
De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’epoca en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 aC).
Homero descriu a [[Troya]] com la de l’ample cami.
Homero descriu a [[Troya]] com la de l’ample cami.
H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est ultim era mes debil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran mes debils en un punt (on l’acces era mes dificil), i aço coincidix en la descripcio homerica."
H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est ultim era mes debil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran mes debils en un punt (on l’acces era més dificil), i aço coincidix en la descripcio homerica."


Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’[[Homero]] canten als heroes d’episodis belics.
Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’[[Homero]] canten als heroes d’episodis belics.
La '''Guerra de Troya''' va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l’atac contra [[Troya]].
La '''Guerra de Troya''' va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l’atac contra [[Troya]].
Segons la llegenda, [[Paris]], fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l’entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d’[[Esparta]].
Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l’entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d’[[Esparta]].
Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l’ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l’ajuda de tots els reis grecs inicien la guerra a Troya.
Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l’ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l’ajuda de tots els reis [[grec|grecs]] inicien la guerra a Troya.
La guerra fon llarga puix tambe intervenien els deus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs.
La guerra fon llarga puix tambe intervenien els deus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs.
L’Iliada d’[[Homero]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l’ultim any d’accions beliques.
L’Iliada d’[[Homero]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l’ultim any d’accions beliques.