Diferència entre les revisions de "Enrique Boldó García"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 30: Llínea 30:
 
[[Categoria:Meges]]
 
[[Categoria:Meges]]
 
[[Categoria:Meges valencians]]
 
[[Categoria:Meges valencians]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]

Revisió de 19:41 23 nov 2025

Enrique Boldó García (Catí, 9 de novembre de 1932 - 2005), fon un prestigiós mege valencià.

Biografia

Enrique Boldó García fon fill d'Enrique Boldó Gil (1905-1938) i de Carmen García Roca (1911- 1994), naixqué en el carrer Llarguer (des del 15 d'agost de 2005, està dedicada al seu nom). Els pares d'Enrique es varen conéixer en la localitat de Sorita (Els Ports) a on era son pare mege titular i mestre son tio Bartolomé. Allí havia pujat a passar uns dies Carmen en el seu germà quan va conéixer al mege Don Enrique Boldó Gil, viudo de la seua primera dòna.

A principis de la Guerra Civil (1936) son pare fon amenaçat per motius incomprensibles i injustificables, tingué que fugir del poble, deixant a la seua dòna i al seu fill, Enrique. Quan pareixia que no havia perill tornà al mas de la família i fon assessinat per un grup de milicians, el 10 d'abril de 1936, dos dies abans que entraren les tropes nacionals. El seu cadàver estigué varis anys desaparegut fins que finalment va aparéixer en un camp de cultiu pròxim a la mateixa porta del cementeri del poble, lloc a on es troba una creu commemorativa de tan amarc succés per a la família i per a tot el poble de Catí. També fon assessinat en els mateixos dies Francisco García Sales, el pare sa mare Carmen. El doctor Don Enrique Boldó Gil, havia mort als 32 anys, deixant a Carmen viuda als 26 anys i a Enrique orfe als cinc anys d'edat.

Estudià primària en Castelló, a l'acabar el bachillerat es traslladà a la ciutat de Valéncia, estudià Medicina en la Facultat i en l'Hospital Universitari que estava unit al Provincial. Estudià Medicina en el servici de Carlos Carbonell de la Facultat de Valéncia com alumne intern per oposició junt, entre atres, en el doctor Francisco Fernández de Ybarra, conseguint una bona formació clínica.

Acabà la seua carrera de medicina en l'any 1956, guanyant eixe any una beca de l'Estat que s'otorgava per l'expedient de la carrera, per a fer cirugia en l'Hospital Vall d'Hebrón de Barcelona.

Abans en Valéncia havia conegut a l'enfermera Pilar Roda Artola, una de les cinc filles del famós doctor i erudit valencià el Dr. Salvador Roda Soriano a qui el poble de Vallibona té dedicat un carrer. Pilar i Enrique varen contraure matrimoni en la Catedral de Valéncia el dia 16 de juny de 1961. Varen tindre quatre fills: Mª Carmen (catedràtica de Dret Mercantil), Pilita (enfermera), Ana (ginecòloga) i Enrique (mege cirugià). Est últim continua el nom i llinage i professió de son yayo i de son pare sent cap clínic de cirugia en l'Hospital Provincial de Castelló.

En el mes de giner de 1967, coincidint en l'inauguració de la Residència de Castelló (actual Hospital General de Castelló) i despuix d'una oposició nacional que es celebrà en Madrit obtingué el doctor Boldó la plaça en Castelló procedent de Tortosa a on tenia consulta privada operant en la Clínica Monegal i en l'Hospital de Jesús. En Castelló, instalà el seu domicili i consulta privada en el carrer Navarra.

(Secció per completar)

Referències

Enllaços externs